Message in a bottle

So much will have to go un-said...

Mil i una nit per davant...

2. La Flûte Enchantée

L’ombre est douce et mon maître dort
Coiffé d’un bonnet conique de soie,
Et son long nez jaune en sa barbe blanche.
Mais moi, je suis éveillée encor
Et j’écoute au dehors
Une chanson de flûte où s’épanche
Tour à tour la tristesse ou la joie.
Un air tour à tour langoureux ou frivole
Que mon amoureux chéri joue,
Et quand je m’approche de la croisée,
Il me semble que chaque note s’envole
De la flûte vers ma joue
Comme un mystérieux baiser.

La sombra es dulce y mi amo duerme
tocado con un bonete cónico de seda,
y su larga nariz amarillenta en su barba blanca.
Pero yo aún estoy despierta
y escucho desde fuera
la canción de una flauta en que se despliega
ora alegría, ora tristeza.
Una melodía ora lánguida, ora frívola
tocada por mi amado,
y cuando me acerco a la ventana,
me parece que cada nota vuela
desde la flauta a mi mejilla
como un beso misterioso.

3. L'Indifferent

Tes yeux sont doux comme ceux d’une fille,
Jeune étranger,
Et la courbe fine
De ton beau visage de duvet ombragé
Est plus séduisante encor de ligne.
Ta lèvre chante sur le pas de ma porte
Une langue inconnue et charmante
Comme une musique fausse…
Entre!
Et que mon vin te réconforte...
Mais non, tu passes
Et de mon seuil je te vois t’éloigner,
Me faisant un dernier geste avec grâce
Et la hanche légèrement ployée
Par ta démarche féminine et lasse...

Tus ojos son dulces como los de una niña,
 joven extranjero,
 y la fina curva
de tu hermoso rostro de plumón ensombrecido 
tiene un perfil aún más seductor.
Tus labios cantan a los pies de mi puerta
en una lengua desconocida y encantadora
como una música desafinada…
¡Entra!
Y que mi vino te reconforte...
Pero no, pasas de largo
y te veo alejarte de mi umbral,
haciéndome un último gesto garboso
y balanceando ligeramente la cadera
con tu andar femenino e indolente...
 

Recordare

Enguany, per fi, "in situ". Una cita ajornada al Royal Albert Hall per viure en primera persona els Proms. Les opcions per triar concert en són moltíssimes. Més de dos mesos de música clàssica a l'abast de tothom! Enguany el festival comença el 15 de juliol i ofereix més d'un concert diari fins el 10 de setembre. A més a més, activitats paralel·les: tallers, xerrades...


Hauria estat bé escoltar la Simón Bolívar... Entrades esgotades. Bé, com a botó de mostra, al menys, la setmana passada escoltàrem a Pacho Flores en un magnífic solo de fliscorno al Centre Cultural d'Ontinyent.


Cada dia faig una ullada a la web oficial per poder enganxar entrades retornades per al Prom 53: Stravinsky, Ravel &; Tchaikovsky, que era la nostra primera opció... Potser esperarem fins l'últim moment per si de cas aparegueren algunes "availables" en taquila... I si no, sempre cap la possibilitat de treure un ticket de 5£ el mateix dia del concert...


En aquesta edició està programada una vegada més la 2ª de Rachmaninov: Prom 35... (amb l'opció del Podcast per escoltar-lo tantes vegades com vulga durant els propers 7 dies. I encara una vegada més el 15 d'agost...). Efímer plaer... No repetiré aci els vell 'posts' Banda sonora vital o Cercles infinits, però ara aquelles paraules s'omplin de noves reflexions...


L'última vegada que els meus pares van visitar Londres la van escoltar, també als Proms. Jo l'he seguida en dues ocasions en retransmissió directa des d'aquest auditori per Ràdio Clàssica: dues vesprades d'estiu connectada íntimament amb aquella ciutat... Enguany, once more...


La versió de l'ucranià Kirill Karabits i la Bournemouth Symphony Orchestra, ha estat capaç de descobrir-me encara, després de tantes audicions, nous racons i colors amagats dins la magistral orquestració de la partitura; adore els seus tempos i el fraseig que proposa, tan descriptius i tan acuradament dibuixats... sense histerismes ni patetisme de cartró, amb la contenció dels sentiments més purs i autèntics que aquesta obra evoca...Melodies i textures doloroses i feixugues que se'ns mostren delicades i íntimes... que a poc a poc es desfilen, i tot seguit revifen tot encenent un foc vibrant...

De totes les que conec, aquesta és la versió més "transparent" i que més s'acomoda a la meua ànima... Sembla feta a mida.

Sadness... Nostalgia... Missing... Holding my breath...
...


Hi són també a la programació del 2011dos Rèquiems. Referències al meu passat i al meu futur que passen per llocs comuns i uns mateixos noms propis: Mozart, Verdi, ... ... ...


Hi ha tants records que voldria salvar... Necessite ser salvada de tants records...





Versió històrica del Rèquiem de Verdi: Leontyne Price - Soprano / Sopran, Fiorenza Cossotto - Mezzo-Soprano / Mezzo-Sopran; Herbert von Karajan - Orchestra and Chorus of la Scala in Milan the Messa da Requiem by Guiseppe Verdi. 

I una versió equil·librada, exquisita, perfecta... per a mi, definitiva del Rèquiem de Mozart: el Monteverdi Choir amb Gardiner i els English Baroque Soloist al Palau de la Música Catalana (un altre auditori pendent de visitar).

Recordare, Jesu pie, quod sum causa tuae viae, ne me perdas illa die. Quaerens me sedisti lassus, redemisti crucem passus, tantus labor non sit cassus. Juste judex ultionis donum fac remissionis ante diem rationis. Ingemisco tanquam reus, culpa rubet vultus meus, supplicanti parce, Deus. Qui Mariam absolvisti et latronem exaudisti, mihi quoque spem dedisti. Preces meae non sum dignae, sed tu bonus fac benigne, ne perenni cremer igne. Inter oves locum praesta, et ab haedis me sequestra, statuens in parte dextra.

Recorda, Jesús pietós, que jo sóc la causa de la teva vinguda, i no m'oblidis aquell dia. Cercant-me, vas haver d'asseure't, cansat; per redimir-me, vas sofrir a la creu. Que tant d'esforç no hagi estat en va. Oh, jutge que castigues amb justícia, dóna'm la remissió dels meus pecats abans del dia del judici. Gemego perquè sóc culpable, i el pecat enrogeix el meu rostre: perdona, oh Déu, aquest que us suplica. Tu, que vas absoldre Maria Magdalena, i vas escoltar el lladre, dóna'm a mi també esperança. Els meus precs no en són dignes, però et demano que actuïs misericordiosament i no m'enviïs al foc etern. Fes-me un lloc entre les teves ovelles, i aparta'm dels bocs, col·locant-me a la teva dreta.

Recordare, Rèquiem K. 626, W. A. Mozart.

www.mozart.cat

Trío - Tríptico

"No todo en la vida ha de ser pensado a corto plazo y franqueado con sello de urgencia: hemos de reservarnos, también en los diccionarios, placeres que no son los comunes, como estos de bucear en los veneros en que nacen las palabras y en que se da cuenta de su explicación." (José Manuel Blecua)


. . . . . . . . . .


Tres palabras muy sugerentes extraídas del diccionario que Sebastián de Covarrubias publicó hace cuatro siglos,  El Tesoro de la lengua castellana o española (1611), y que tres artistas interpretan para el artículo de José Manuel Blecua ("Banquete para lectores refinados") que se ha publicado hoy en Babelia:




Memoria, 

MIGUEL GALLARDO

Del nombre LATINO memoria: eft firma animi rerum & verborum difpofitionis perceptio; item recordatio, aetas, antiquitas. Algunas vezes fe toma memoria por lo que dexan inftituido nros mayores, por lo qual tenemos memoria dellos, como hofpitales y obras pías. Y esfas fon las buenas memorias. Otros las dexan en mayorazgos o en funtuofos edificios. Memorias, dos anillos juntos, que fe traen en el dedo por memoria de alguna cofa.*

Pesadilla,

OUKA LEELE

Vn humor melancolico que aprieta el coraçon con algun fueño horrible, como que fe carga encima vn negro, o caemos en los cuernos de un toro, &c. *

Semblante, 

CARMEN CALVO

El modo en que moftramos en el roftro alegría o trifteza, faña, temor o otro cualquier accidente, latine vultus a fimilitudine, porque femeja en el roftro lo que vno tiene en el coraçon.*

(*) (Definición del diccionario de 1611).

II Dia de la Música en Català

Sembla mentida, però, se'm fa difícil l'elecció... Això seria una bona notícia si no fos perquè d'aquesta música se n'escolta ben poca fora de casa... Per això encara hem de celebrar un "Dia especial", clar que, en aquest cas, solament ho sabem la gent del "facebook".

L'altra causa que comparteix hui celebració, aquesta sí publicada als calendaris oficials, el Dia Mundial del Refugiat, i tantes i tantes altres (sobre drets, malalties, grups socials desafavorits...), també necessiten aquestos recordatoris per no passar desapercebudes... Trista realitat.

En fi, per il·lustrar el que dic, ací us deixe una tria personal (nostàlgia i descobriment a parts iguals) d'entre les diverses veus, sensibilitats i estils musicals que més m'agraden de la Música en Català i que he pogut trobar a la xarxa. No estan tots, clar que no, però potser n'apareixeran més per ací de tant en tant...




Els Pets, "Pau"




Pau Alabajos, "Les fosses del silenci"




Lluís Llach, "Cançó a Mahalta"




Manel, "Aniversari"




Clara Andrés, "Perfils"




Maria del Mar Bonet - Trullars, "Cançó del Cavaller Sant Jordi"




Els Pets, "Agost"

If you would call me, oh yes, / if you would only call me!

¡Si me llamaras, sí,

si me llamaras!

Lo dejaría todo,

todo lo tiraría:

los precios, los catálogos,

el azul del océano en los mapas,

los días y sus noches,

los telegramas viejos

y un amor.

Tú, que no eres mi amor,

¡si me llamaras!

Y aún espero tu voz:

telescopios abajo,

desde la estrella,

por espejos, por túneles,

por los años bisiestos

puede venir. No sé por dónde.

Desde el prodigio, siempre.

Porque si tú me llamas

-¡si me llamaras, sí, si me llamaras!-

será desde un milagro,

incógnito, sin verlo.

Nunca desde los labios que te beso,

nunca desde a voz que dice:

"No te vayas."

(Pedro Salinas.  La voz a ti debida, 1933. Vv 102-126)

Jornada de reflexió

Sir Charles Stanford (1852-1924)
The Blue Bird Op. 119, No. 3
poem by Mary Coleridge (1861-1907)

M'allunye del soroll de les paraules per refugiar-me en músiques que em transporten a la calma necessària per reflexionar... No sobre tot allò que demana la política i tota aquesta re-evolució del #15-M. 

Eixa reflexió ja fa temps que l'he feta.

Ara mire més cap al meu interior...

Sir Charles Villiers Stanford, 'Beati Quorum via', from his 'Three Motets'

The Choir of King's College, Cambridge

Cercles infinits

 Tornem a començar. 

1r de Maig... Europa Koncert 2011.

Una cita farcida de referències: concert de la Berliner amb Sir Simon Rattle al Teatre Real de Madrid... Novament, la 2ª de Rachmaninov... -una versió definitiva, aquesta...-


El cor en un puny, llocs revisitats...

A la fi, sempre retorne al mateix punt...

Pensaments i violes... Pansies

És una planta petita, amb flors solitàries... Tolera viure a plena llum, però pot estar a la penombra, i és resistent a les baixes temperatures...

Haven't you heard?

I'm stuck on a verse

I'm stuck on a boy

who fills me with joy

I knew I was wrong

to jump straight on into

this picture so pretty

But he is so pretty to me

And he doesn't know

just how far I would go

Just to kiss him

He doesn't know I pine

So I make whirlpools

And watch him sparkle

And we'll make love make magic

And haven't you heard?

I thought I had first

And he loves me so

We're two in a row

Just look in his eyes

They're blue as the skies

a picture so pretty

but he is so pretty to me

So I make whirlpools

And watch him sparkle

And we'll make love make magic

But I couldn't tell you

Just tell that it takes you

'Cause words don't make

what I make with him

Haven't you heard?

I'm stuck on a verse

I'm stuck on a boy

who fills me with joy

I knew I was wrong

to jump straight on into

this picture so pretty

But he is so pretty to me

Kate Walsh - "Your Song"

live at The Tractor Tavern, Seatle, May 2008

Tristan & Isolda

Tristan e Isolda, S. Dalí

YOU WON'T FORGET ME

(K. Goell/F. Speilman)

You won't forget me, though you may try
I'm part of memories, too wonderful to die
And it will happen, that now and then
You'll fall to wonderin' if we shouldn't have tried again

You won't forget me, on nights like this
The moon will cast on you the shadow of my kiss
No matter where you are with whom you are
You'll think of me, you won't forget me
Just wait and see, you won't forget me
Just wait and see, you won't forget me

You Won't Forget Me (1990)

Miles Davis - trumpet
Charles Ables - bass
Steve Williams - drums
Shirley Horn - vocal