Solituds

'Hoppera',  by composer John Musto and librettist Mark Campbell.
Performed by musicians from the University of Maryland’s Opera Studio

L'exposició d'Edward Hopper a punt de despenjar-se dels murs del Thyssen i jo encara sense haver fet la maleta per anar a veure-la. Revise la meua agenda: tinc un munt de revisions mèdiques acumulades en aquestes pròximes setmanes (i una por inconfessable adherida a cadascuna d'elles). 

Repasse les galeries d'imatges de Hopper a Internet i se m'encull el cor amb tanta solitud...





Alce els ulls mentres redacte aquest post: una altra figura a l'altra banda de la taula, connectada amb una altra realitat interior, distant... Silencis encavallats apenes en una finíssima i fràgil línia d'intersecció de dos mons immensos que s'escampen cap a un infinit difús i llunyà, més enllà d'aquestes quatre parets... 




Ahir vaig recollir còpia de la meua història clínica a l'hospital: 

- Data d'ingrés?
- 12 de gener del 93.
- Última intervenció? 
- 13 d'octubre del 2010...

Dos punts immensament distants, un paréntesi que s'obri i es tanca abraçant vides feliçment arribades, d'altres amargament perdudes, gojos i temors, dolors i anestesia, alegries i tristors, esperances, angoixes, molts silencis, nits i dies, vigílies, insommni, i molta solitud...

El món, la vida, dins d'una habitació... Dins i fora... Llums i ombres...

Room in New York, 1940, E. Hopper

Negre/Blanc - Fosca/Llum

Aquest matí, abans de posar-me a treballar, m'he trobat el correu d'un bon amic, qui m'envia l'enllaç a l'entrevista a Carme Calvo que ahir va publicar el diari Levante (aquesta artista valenciana rebrà, proper dijous, la Medalla de Sant Carles de la Facultat de Belles Arts en reconeixement a la seua trajectòria).

La qüestió és que després m'ha vingut a la memòria una imatge seua que podria il·lustrar aquest cap de setmana... I se m'ha acudit compartir-la. És la que encapçala aquest post. Vegeu-ne el perquè.

El dia de Santa Llúcia, 13 de desembre, es celebra a Banyeres la festa del gremi paperer, amb clavaris i clavarieses ataviats amb indumentària de festa major: homes amb barret i capa negra; dónes amb pinta i mantellina de blonda. Rigorós negre enmig d'un gèlid i boirós cap de setmana, que anit va acabar amb les primeres volves de neu. Hui és blanc a tot arreu i no hi ha escola.

... ... ... ... ... ...

Un altre contrast del cap de setmana: anit vam sopar amb espelmes enmig de la fosca (problemes amb "Iber-Trola"); just quan el calendari marca la fi de les nits llargues i comença a estirar-se el dia... "A Santa Llúcia, un pas de puça". Amb aquesta festa assenyalem el solstici d'hivern. Irònicament, vam haver d'acomiadar a les fosques el dia en què es commemora a la patrona dels cecs (o advocada de la vista....), la Santa Llúcia portadora de llum...

Tanmateix, aquesta circumstància ens va regalar una nit sense tele. Els explicava així a les meues filles la festa que fan a països nòrdics de tradició luterana i protestant com Suècia o Finlàndia: xiquetes vestides de blanc amb corones d'espelmes i xiquets amb estels, cantant en processó enmig la fosca per cases, escoles, oficines, hospitals... (alguns guardonats a premi Nobel s'han despertat sorpresos i meravellats per aquestes veus infantils recorrent els corredors de l'hotel...). Els xiquets es presenten davant mestres d'escola, jutges i polítics per a desitjar-los sort i que siguen justos en la seua feina...

Em comforta que es celebre aquest desig... Tant de bo s'acomplisca!

Moltes veus

Joana d'arc escoltant les veus, 1879
(Jules Bastien-Lepage, Francia, 1848-1884)

Cap de setmana intens a Madrid: Platonov, d'Anton Chejov al María Guerrero; Juana de Arco en la hoguera, d'Arthur Honegger a l'Auditori Nacional de Música; Juan Muñoz al Reina Sofía, Maurice de Vlaminck i els Fauvistes al Caixa Fòrum, els Pre-Rafaelites (i Rafael) al Prado i un recorregut per l'ombra (LA SOMBRA) a la Història de l'Art al Thyssen-Bornemizza/Caja Madrid.

Manquen adjectius... (Val la pena entrar als enllaços)

Entre mig: molts cafés (francament dolentíssims) i converses (francament enriquidores) amb deliciosa companyia.

...

PD: Flotats encara esperava a València amb El encuentro de Descartes con Pascal joven, de Jean-Claude Brisville... Quina sort!

Europa Cantat

A Concert (National Gallery,London)
about 1485-95
COSTA, Lorenzo, about 1459/60 - 1535


Acabe de completar la inscripció per a l'Europa Cantat (festival coral europeu que se celebra cada tres anys) que tindrà lloc a Utrecht el proper juliol. Enguany, recuperem la tradició de compartir vacances cantant amb moltíssima gent d'arreu del món, de tota edat i condició, als qui ens uneix el cant coral i les ganes de fer nous amics i passar-ho bé fent música. L'any 2006 vam canviar el darrer festival a Mainz (Alemanya) per un deliciós viatge en família per la Toscana. Inoblidable.

Ens hem inscrit al taller del Te Deum de Handel, obra que va estar composada expressament per a celebrar el tractat de pau que allí es signà l'11 d'abril de 1713, el Tractat d'Utrecht. Certament una data que, com a hereus de la Corona d'Aragó, i tenint en compte el que va suposar per a nosaltres aquest acord, signat com a fi de la Guerra de Successió Espanyola, no és precisament per a commemorar... Ja em perdonareu, però és que la música barroca és fantàstica, i Handel és un dels meus compositors favorits...

Si l'unim a uns músics i cantants excel·lents i a una producció molt trencadora del Royal Danish Theatre *, ací teniu 10 minuts per a aparcar la feina i recrear-vos:

* (Si entreu a la web del RDT i busqueu Giulio Cesare,
trobareu unes fotografies magnífiques d'aquesta producció
fetes per Martin Mydskov Rønne)

Giulio Cesare production in the Royal Danish Theater, 2004/05.

Compositor: Georg Friedrich Handel

Giulio Cesare: Andreas Scholl

Cleopatra: Inger Dam-Jensen

Cornelia: Randi Stene

...

Director de l'orquestra: Lars Ulrik Mortensen

Concerto Copenhagen

(Si voleu saber més sobre l'escenografia, és de Francisco Negrin)
...

Com a segona i tercera opció, en el cas que no m'admeten en aquest taller, faré música romàntica (Mendelssohn) o bé un Stabat Mater del galès Karl Jenkins (el creador d'Adiemus y The Armed Man, A Messe For Peace, entre d'altres), per poder treballar amb orquestra.

A banda de la música, està la ciutat: Utrecht. Per ella sola ja mereix una visita, però els museus de la zona en són un altre dels principals alicients. A menys d'una hora es troba una de les millors col·leccions d'art modern (amb molts Van Gogh, per suposat), i no cal anar a la capital ni a Amsterdam. Si no coneixeu el Kröller Müller, no us podeu ni imaginar el que us esteu perdent, tant pel contingut, com pel lloc on s'exposen les obres: 5.500 ha. de Parc Natural ("The Hoge Veluwe"), i al centre, el museu. Per recórrer tot el jardí d'esculptures, pots llogar una bicicleta. Al final del trajecte, vora el llac, està el pavelló privat de caça dels Kröller-Müller, St. Hubertus: una altra meravella. Hi vam estar a principis dels 90, i estic desitjant tornar....