Mostrando entradas con la etiqueta Barroc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Barroc. Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de noviembre de 2010

22 de Novembre...

De la Música i la Natura...
Dels Instruments i els Sentiments...
 
 Éxtasis de Santa Cecília, Raphael (1516-1517)
Pinacoteca Nazionale (Bologna) 










 1
From harmony,[1] from heavenly harmony
      This universal frame[2] began.
    When Nature underneath a heap
      Of jarring atoms lay,
    And could not heave her head,                          5
  The tuneful voice was heard from high:
      "Arise, ye more than dead!"
  Then cold and hot and moist and dry
    In order to their stations leap,
      And Music's power obey.                                 10
  From harmony, from heavenly harmony
      This universal frame began;
      From harmony to harmony
  Through all the compass of the notes it ran,
  The diapason closing full in Man.[3]                       15
 
 
 2
What passion cannot Music raise and quell?
      When Jubal[4] struck the corded shell,[5]
    His list'ning brethren stood around,
      And, wond'ring, on their faces fell
    To worship that celestial sound,                          20
Less than a god they thought there could not dwell
      Within the hollow of that shell
      That spoke so sweetly and so well.
  What passion cannot Music raise and quell?
 
 
 3
The trumpet's loud clangor                                     25
        Excites us to arms,
      With shrill notes of anger
        And mortal alarms.[6]
      The double double double beat
        Of the thundering drum                                 30
        Cries, "Hark, the foes come!
  Charge, charge, 't is too late to retreat!"
 

 
4
The soft complaining flute
      In dying notes discovers
      The woes of hopeless lovers,                            35
  Whose dirge[7]is whispered by the warbling lute.
 
 
5
Sharp violins proclaim
  Their jealous pangs and desperation,
  Fury, frantic indignation,
  Depth of pains and height of passion,                   40
      For the fair disdainful dame. 
 6
But oh! what art can teach,
      What human voice can reach
        The sacred organ's praise?
      Notes inspiring holy love,                                45
  Notes that wing their heavenly ways
      To mend[8] the choirs above.
 
 
7
Orpheus[9] could lead the savage race,
  And trees unrooted left their place,
      Sequacious of the lyre;                                    50
  But bright Cecilia raised the wonder higher:
  When to her organ vocal breath was given,
  An angel heard, and straight[10] appeared--
      Mistaking earth for heaven. 
 
 GRAND CHORUS
As from the power of sacred lays                            55
      The spheres began to move,
    And sung the great Creator's praise
      To all the blest above:
    So, when the last and dreadful hour[11]
    This crumbling pageant shall devour,                  60
    The trumpet shall be heard on high,
    The dead shall live, the living die,
    And Music shall untune the sky. 
 

[1.] Referència a la teoria pitagòrica de la "música de les esferes", segons la qual els cossos celestes emeten sons harmònics: l'harmonia de l'univers.
[2.] L'univers visible, el que se'ns mostra com imatge sobre un bastidor.
[3.] Dins l'home (el diapasó), la més alta creació de Déu, s'inclouen totes les virtuts i poders de les altres criatures inferiors (tota l'extensió dels tons).
[4.] Segons la Bíblia, Jubal fou el pare de tots aquells qui tocaven l'arpa i l'orgue (Gènesi, 4,21).
[5.] La lira o cítara. Se suposa que la primera lira va ser construida amb cordes tensades sobre una closca de tortuga.
[6.] Notes que provoquen en els hómens conflictes mortals.
[7.] Forma mètrica: cançó trista, plany, lament.
[8.] Millora, perfecciona.
[9.] Es diu que Orpheus fou un poeta traci amb extraordinàries dots musicals que commovia les pedres i els arbres i domesticava ler bèsties salvatges tocant la seua lira o cítara.
[10.] De seguida, immediatament.
[11.] El día del Judici Final.

TEXT: (John Dryden, 1631-1700) The Literature Network
MÚSICA: George F. Haendel, Fragments de l' "Ode for St. Cecilia's Day", HWV 76
To Saint Cecilia (Purcell, Handel, Haydn)[Minkowski]
Classical, Baroque | 2 CD | EAC | APE tracks, no CUE, no LOG | Scans | 689 MB | RS | TT 71:31
Released: 2009 | Label: NAIVE
David Bates, Nathalie Stutzmann, Richard Croft, Lucy Crowe, Anders J. Dahlin, Luca Tittoto, Neil Baker,
Nicolas Mazzoleni, David Bates, Thibault Noally, Gilberto Caserio, Diego Nadra, Jean Barrière,
Thibaud Robinne, Nils Wiebodlt, Florian Cousin, Francesco Corti, Les Musiciens du Louvre, Marc Minkowski (conductor)

domingo, 19 de abril de 2009

Händel/Haendel



Halle, Alemania, 13 de abril.

La casa natal del músico y compositor alemán Georg Friedrich Haendel (1685-1759), en la ciudad de Halle, en el estado federado de Sajonia-Anhalt, será reabierta este martes tras un periodo de restauración de ocho meses.

La reapertura, que se celebrará mediante un concierto con obras de Haendel, coincide con el 250 aniversario de la muerte del compositor barroco y desde este miércoles el público podrá visitar la casa-museo.

En el inmueble, próximo a la plaza del mercado, los visitantes podrán recorrer 14 salas, en las que se exhiben documentos de la juventud del músico en Halle (1685-1703) y de sus años de viaje y composición (1703-1759).

...

Me llama la atención este artículo (llegado casualmente desde un periódico digital del otro lado del Atlántico) por dos motivos: el primero, porque celebramos el 250 aniversario de la muerte del compositor (el 14 de abril de 1759), pero la noticia nos remite a su nacimiento (un 23 de febrero de 1685); segundo, porque Haendel no legó a su ciudad natal objeto alguno, y la casa-museo no cuenta con originales del músico para exhibir. Todos sus manuscritos y objetos personales están en Inglaterra, donde vivió casi medio siglo, con nacionalidad británica... Así que se han cedido los fondos temporalmente para esta ocasión.




Haendel nace en Alemania el mismo año que Bach; viaja a Italia; se instala definitivamente en Londres... Su biografía me lleva una y otra vez a los mismos lugares, a las mismas referencias...
Su música ha aparecido ya varias veces por aquí... y no será esta la última, seguramente.


El tono vitalista de la música de Haendel ha sido un bálsamo para mi espíritu en estos días nublados... Afuera sigue lloviendo. Día perfecto para quedarse en casa pegada a la radio.

Esta mañana he estado escuchando el concierto extraordinario desde Halle dedicado a la memoria de Haendel, con participación de músicos alemanes e ingleses, tanto instrumentistas como cantantes. El dia 14 hubo mucha más música haendeliana en Radio Clásica, pero hoy domingo, hay programación especial de la UER en el DIA HAENDEL, en todas las emisoras públicas europeas, con más conciertos en directo. Las conexiones se van sucediendo a lo largo de todo el día: es una forma fantástica de "viajar" con la música.

Desde Alemania he viajado a Roma, y luego a Croacia. Ahora comienza el concierto desde Hungría; seguiremos después en Lovaina, Londres, Varsovia, Lisboa, Copenhage... hasta terminar esta medianoche en Estocolmo. (Si queréis seguir lar retransmisiones por internet Enlazad aquí . La programación detallada está en esta misma web: Radio Clásica Programa especial Haendel.).


Por cierto, el dia 16, coincidiendo con el Día Mundial de la Voz (otra celebración interesante), se estrenó en El Teatre LLiure de Barcelona un espectáculo de danza contemporánea, con una parte titulada "Conquassabit" que utiliza la música de Haendel. La producción es de la compañía Gelabert Azzopardi.

Para terminar, un interesante artículo crítico sobre Haendel en El Cultural, del año 2005, con motivo del luctuoso aniversario, otro 14 de abril: El triunfo de Haendel.

domingo, 8 de marzo de 2009

Teatro


El último domingo de febrero vi La vida es sueño, de Calderón de la Barca (Compañía madrileña "Siglo de Oro", dirigida por Juan Carlos Pérez de la Fuente) en el Principal de Valencia... Una dirección escénica muy correcta e interesante. Os remito a las críticas.

...

Anoche, en Ontinyent, vi a "El Brujo" en su particular versión de El contrabajo, de Süskind. Insuperable. Genial. Os remito a mi antiguo post sobre el libro.

Buenas noches.

miércoles, 28 de enero de 2009

Europa Cantat














A Concert (National Gallery,London)
about 1485-95
COSTA, Lorenzo, about 1459/60 - 1535


Acabe de completar la inscripció per a l'Europa Cantat (festival coral europeu que se celebra cada tres anys) que tindrà lloc a Utrecht el proper juliol. Enguany, recuperem la tradició de compartir vacances cantant amb moltíssima gent d'arreu del món, de tota edat i condició, als qui ens uneix el cant coral i les ganes de fer nous amics i passar-ho bé fent música. L'any 2006 vam canviar el darrer festival a Mainz (Alemanya) per un deliciós viatge en família per la Toscana. Inoblidable.

Ens hem inscrit al taller del Te Deum de Handel, obra que va estar composada expressament per a celebrar el tractat de pau que allí es signà l'11 d'abril de 1713, el Tractat d'Utrecht. Certament una data que, com a hereus de la Corona d'Aragó, i tenint en compte el que va suposar per a nosaltres aquest acord, signat com a fi de la Guerra de Successió Espanyola, no és precisament per a commemorar... Ja em perdonareu, però és que la música barroca és fantàstica, i Handel és un dels meus compositors favorits...

Si l'unim a uns músics i cantants excel·lents i a una producció molt trencadora del Royal Danish Theatre *, ací teniu 10 minuts per a aparcar la feina i recrear-vos:
* (Si entreu a la web del RDT i busqueu Giulio Cesare,
trobareu unes fotografies magnífiques d'aquesta producció
fetes per Martin Mydskov Rønne)





Giulio Cesare production in the Royal Danish Theater, 2004/05.
Compositor: Georg Friedrich Handel
Giulio Cesare: Andreas Scholl
Cleopatra: Inger Dam-Jensen
Cornelia: Randi Stene
...
Director de l'orquestra: Lars Ulrik Mortensen
Concerto Copenhagen
(Si voleu saber més sobre l'escenografia, és de Francisco Negrin)
...
Com a segona i tercera opció, en el cas que no m'admeten en aquest taller, faré música romàntica (Mendelssohn) o bé un Stabat Mater del galès Karl Jenkins (el creador d'Adiemus y The Armed Man, A Messe For Peace, entre d'altres), per poder treballar amb orquestra.



A banda de la música, està la ciutat: Utrecht. Per ella sola ja mereix una visita, però els museus de la zona en són un altre dels principals alicients. A menys d'una hora es troba una de les millors col·leccions d'art modern (amb molts Van Gogh, per suposat), i no cal anar a la capital ni a Amsterdam. Si no coneixeu el Kröller Müller, no us podeu ni imaginar el que us esteu perdent, tant pel contingut, com pel lloc on s'exposen les obres: 5.500 ha. de Parc Natural ("The Hoge Veluwe"), i al centre, el museu. Per recórrer tot el jardí d'esculptures, pots llogar una bicicleta. Al final del trajecte, vora el llac, està el pavelló privat de caça dels Kröller-Müller, St. Hubertus: una altra meravella. Hi vam estar a principis dels 90, i estic desitjant tornar....

sábado, 22 de noviembre de 2008

Santa Cecília: de Roma a Londres.


Santa Cecilia (1599-1600), Stefano Maderno (1576-1636).

A Roma va viure aquesta màrtir catòlica, i a l'esglèsia de Santa Cecilia in Transtévere reposen les seues relíquies. Per a la seua tomba va escolpir Maderno aquest cos de dramàtica bellesa.



Imatge: Detall de De Schilderkonst (c. 1662- 1668), Johannes Vermeer de Delft (1632-1675).

In vain the am'rous flute and soft guitar
Jointly labour to inspire
Wanton heat and loose desire,
Whilst those chaste airs do gently move
Seraphic flames and heav'nly love.

Text: Nicholas Brady (1659-1726)
Música: Henry Purcell - "In vain the am'rous flute", Z. 328.
The King's Concert. James Bowman.Michael Chance. Dir. Robert King.

Composada amb motiu de la festivitat de Santa Cecília i dins les celebracions organitzades per la Musical Society of London, Henry Purcell (1658/9-1695) va estrenar Hail, bright Cecilia! Ode for St. Cecilia's Day el 22 de novembre de 1692 .


Saint Cecilia (1895), John William Waterhouse (1849-1917)

Nino, com anomenàven al pintor britànic Waterhouse en la seua infància, naixqué a Roma. Els seus pares, tots dos pintors, s'havien traslladat temporalment a aquesta ciutat per nodrir-se del seu art. Va morir a Londres.

Hui, Dia de la Música, dedique aquesta entrada a tots els amics i amigues amb qui he compartit hores i hores de lectura, pràctica, assajos, converses, bolos, nervis, escenaris, viatges i, sobretot, plaer i gaudi intens amb la Música. Escampats per mig món però junts a la memòria i a prop del cor.

Companys i mestres de les escoles de música, del conservatori, dels cors, dels de gent gran i dels menuts, cors ocasionals i cors estables, de cambra i més grans, de prop i de lluny... , dels llunyans amics dels cursos d'estiu, colònies, festivals i intercanvis..., dels directors i instrumentistes de les orquestres, bandes, grups de folk, de jazz... A tots, professionals i amateurs (m'agrada tant aquesta paraula!)... amb especial estima per als qui ja no estan... I la meua famíla: l'avi, els meus pares, el meu marit i les nostres filles...

martes, 11 de noviembre de 2008

Bach sin artificios



Anne Gastinel, violonchelo
Johann Sebastian Bach
Suites para violonchelo Nos. 1-6
NAIVE - V 5121
2 CDs - DDD - TT: 140'

Desde que compré esta versión de las Suites para Cello de Bach, no he podido dejar de escucharlas una y otra vez. A lo largo de mis paseos, durante los pequeños huecos de mi horario de trabajo, en mis trayectos en coche, mientras quito el polvo a mis libros en casa...

Recalé en mi tienda de música habitual. Me detuve en la letra B de BACH. Paseé mis dedos y mis ojos por todos los discos compactos de la estantería . Busqué las Suites y, finalmente, apareció esta grabación. Me dejé seducir por su portada. Sin desmerecer ninguna de las históricas versiones de los grandes maestros de este instrumento, no dudé en dar una oportunidad a esta mujer enjuta e inmensa, para mí hasta entonces desconocida, que escondía su mano izquierda y miraba de frente en una actitud de sosegada espera... No había nada de sofisticación en su aspecto. Justo todo lo contrario: naturalidad en su indumentaria y en su actitud. Aparece con su cara recién lavada, sin maquillaje, en una pose nada afectada. Y así es su forma de tocar. Directa, sincera, elegante, sin aspavientos, pero densa y muy intensa.

Quería compartirla.

Mientras tanto, mis torpes dedos todavía andan tropezándose sobre el diapasón en los cambios de 1ª a 2ª, media y 4ª posición... El día en que pueda recrearme tocando una de estas Suites, habré alcanzado mi sueño con el cello. Espero poder compartirlo también.