Recordare

Enguany, per fi, "in situ". Una cita ajornada al Royal Albert Hall per viure en primera persona els Proms. Les opcions per triar concert en són moltíssimes. Més de dos mesos de música clàssica a l'abast de tothom! Enguany el festival comença el 15 de juliol i ofereix més d'un concert diari fins el 10 de setembre. A més a més, activitats paralel·les: tallers, xerrades...


Hauria estat bé escoltar la Simón Bolívar... Entrades esgotades. Bé, com a botó de mostra, al menys, la setmana passada escoltàrem a Pacho Flores en un magnífic solo de fliscorno al Centre Cultural d'Ontinyent.


Cada dia faig una ullada a la web oficial per poder enganxar entrades retornades per al Prom 53: Stravinsky, Ravel &; Tchaikovsky, que era la nostra primera opció... Potser esperarem fins l'últim moment per si de cas aparegueren algunes "availables" en taquila... I si no, sempre cap la possibilitat de treure un ticket de 5£ el mateix dia del concert...


En aquesta edició està programada una vegada més la 2ª de Rachmaninov: Prom 35... (amb l'opció del Podcast per escoltar-lo tantes vegades com vulga durant els propers 7 dies. I encara una vegada més el 15 d'agost...). Efímer plaer... No repetiré aci els vell 'posts' Banda sonora vital o Cercles infinits, però ara aquelles paraules s'omplin de noves reflexions...


L'última vegada que els meus pares van visitar Londres la van escoltar, també als Proms. Jo l'he seguida en dues ocasions en retransmissió directa des d'aquest auditori per Ràdio Clàssica: dues vesprades d'estiu connectada íntimament amb aquella ciutat... Enguany, once more...


La versió de l'ucranià Kirill Karabits i la Bournemouth Symphony Orchestra, ha estat capaç de descobrir-me encara, després de tantes audicions, nous racons i colors amagats dins la magistral orquestració de la partitura; adore els seus tempos i el fraseig que proposa, tan descriptius i tan acuradament dibuixats... sense histerismes ni patetisme de cartró, amb la contenció dels sentiments més purs i autèntics que aquesta obra evoca...Melodies i textures doloroses i feixugues que se'ns mostren delicades i íntimes... que a poc a poc es desfilen, i tot seguit revifen tot encenent un foc vibrant...

De totes les que conec, aquesta és la versió més "transparent" i que més s'acomoda a la meua ànima... Sembla feta a mida.

Sadness... Nostalgia... Missing... Holding my breath...
...


Hi són també a la programació del 2011dos Rèquiems. Referències al meu passat i al meu futur que passen per llocs comuns i uns mateixos noms propis: Mozart, Verdi, ... ... ...


Hi ha tants records que voldria salvar... Necessite ser salvada de tants records...





Versió històrica del Rèquiem de Verdi: Leontyne Price - Soprano / Sopran, Fiorenza Cossotto - Mezzo-Soprano / Mezzo-Sopran; Herbert von Karajan - Orchestra and Chorus of la Scala in Milan the Messa da Requiem by Guiseppe Verdi. 

I una versió equil·librada, exquisita, perfecta... per a mi, definitiva del Rèquiem de Mozart: el Monteverdi Choir amb Gardiner i els English Baroque Soloist al Palau de la Música Catalana (un altre auditori pendent de visitar).

Recordare, Jesu pie, quod sum causa tuae viae, ne me perdas illa die. Quaerens me sedisti lassus, redemisti crucem passus, tantus labor non sit cassus. Juste judex ultionis donum fac remissionis ante diem rationis. Ingemisco tanquam reus, culpa rubet vultus meus, supplicanti parce, Deus. Qui Mariam absolvisti et latronem exaudisti, mihi quoque spem dedisti. Preces meae non sum dignae, sed tu bonus fac benigne, ne perenni cremer igne. Inter oves locum praesta, et ab haedis me sequestra, statuens in parte dextra.

Recorda, Jesús pietós, que jo sóc la causa de la teva vinguda, i no m'oblidis aquell dia. Cercant-me, vas haver d'asseure't, cansat; per redimir-me, vas sofrir a la creu. Que tant d'esforç no hagi estat en va. Oh, jutge que castigues amb justícia, dóna'm la remissió dels meus pecats abans del dia del judici. Gemego perquè sóc culpable, i el pecat enrogeix el meu rostre: perdona, oh Déu, aquest que us suplica. Tu, que vas absoldre Maria Magdalena, i vas escoltar el lladre, dóna'm a mi també esperança. Els meus precs no en són dignes, però et demano que actuïs misericordiosament i no m'enviïs al foc etern. Fes-me un lloc entre les teves ovelles, i aparta'm dels bocs, col·locant-me a la teva dreta.

Recordare, Rèquiem K. 626, W. A. Mozart.

www.mozart.cat

Cercles infinits

 Tornem a començar. 

1r de Maig... Europa Koncert 2011.

Una cita farcida de referències: concert de la Berliner amb Sir Simon Rattle al Teatre Real de Madrid... Novament, la 2ª de Rachmaninov... -una versió definitiva, aquesta...-


El cor en un puny, llocs revisitats...

A la fi, sempre retorne al mateix punt...

Vocalise

Vitralls Sagrada família

(Antoni Gaudí)

Ha arribat Novembre, amb la cita de Tots Sants, Ànimes i demés: ossos, esquelets, flors, incens...


Mire cap al cel: vitralls que s'alcen des d'arrels d'anònimes pregàries...
Una borrasca amb nom propi que s'acosta, amuntegant els núvols...
Una lluna estranya que sembla un eclipse...


I ja no sé si vull pujar-hi, o quedar-me ací a la terra,
on les petjades em guien cap a casa,
on la prosa quotidiana dels amics m'acosta a mi mateix...


Fora ja fa fred. Ha arribat un sobtat hivern que m'ha gelat els peus...
I sols arribe a intuir, sense explicacions ni paraules, que, ara per ara, mantindre el caliu d'aquesta vida mortal n'és l'únic i principal repte.




Amén i bona nit.

Banda Sonora Vital

Des de la meua infància, al tocadiscs de casa en les lentes vesprades de diumenge amb els pares...; al vell transistor de la iaia durant les insomnes vetllades d'estudi a la València humida i freda d'hivern o la més xafogosa de juliol...; a la ràdio o al reproductor del cotxe, conduint a travers kilòmetres i kilòmetres de carreteres nocturnes...; fins i tot al telèfon, en conferència molt especial des de l'altra banda de l'oceà...


Desenes de retransmissions en directe o en diferit; centenars de reproduccions en vinil, en CD, a Internet o al mp3; amb Svetlanov, Previn, Rattle, Jansons i tants altres; amb la St. Petersburg Philharmonic, la London Symphony, la de NY, Los Ángeles, RTVE o la OBC... i la partitura fac-símil de la Dover als genolls o damunt la taula...


No podria comptar quantes vegades he escoltat / plorat / gaudit / recordat / taralejat / llegit / pensat / evocat / somniat... aquesta 2ª Simfonia en Mi menor Op. 27. Més que música... emoció, lirisme, passió, contrasts... Rachmaninov.

Hi ha musicòlegs i directors que troben ací l'origen de la música per a cinema actual... Realment és la meua banda sonora vital i els qui m'estimen de debó i em conèixen ho saben: expressa tot el que sóc, amb llums i tenebres, amb partides i reencontres, el que veuen els demés, el que hi veig de mi mateix cor endins...


La simfonia sencera és preciosa, però sempre em quedaré amb el seu 3r moviment Adagio: el batec profund dels contrabaixos, sostenint la melodia dels vents i les fustes flotant sobre el seu tempo com l'alé... la puresa de textures instrumentals creuant-se sense frec, la densitat del seu llarguíssim crescendo... i les violes morendo com darreres fulles despreses d'aquest arbre després del vent tempestuós...

Tot i que la reaparició dels temes ja exposats a l'inquietant i a l'hora vitalista darrer 4t moviment Allegro vivace, dota la simfonia de sentit unitari, convertint-la en un univers tancat i perfecte, jo solc detindre el lector del CD en aquest punt, just abans que comence, per poder recuperar-me de l'encís i la melangia de l'Adagio. Així que, podeu fer-ne la prova i prescindir ací també d'aquell moviment final*.

*(Hi ha un solapament del 3r i 4t moviment -tos del públic inclosa- al darrer vídeo, així que podreu constatar millor l'efecte que el contrast de caràcters provoca...)




Sergei Rachmaninov, symphony no.2 in E minor op.27 (I) - Largo - Allegro moderato. Concertgebouw Orchestra - Vladimir Ashkenazy. Recorded in 1981.










Sergei Rachmaninov, symphony no.2 in E minor op.27 (II) Allegro molto; (III) Adagio; (IV) Allegro vivace. NHK Symphony Orchestra conducted by André Previn. Suntory Hall, Tokyo, 2007.