Mostrando entradas con la etiqueta Pop. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pop. Mostrar todas las entradas

domingo, 20 de mayo de 2012

Message in a bottle



"La tristeza almacena los desastres del alma,
o sea, lo mejorcito de nosotros mismos,
digamos esperanzas, sacrificios, amores..."

("Triste nº 1", Las soledades de Babel, M. Benedetti)


Feia tants mesos que no visitava aquest espai...! No per falta de temes o idees, sinò per falta de temps: és difícil repartir cada trocet del dia entre allò urgent, allò important, allò necessari, allò que sorgeix de sobte, imprevist..., sempre per davant d'allò que realment desitges.

Torne ara amb l'esperit trist i cansat, exhaust de lluitar en una batalla on s'esten la impotència i la ràbia inútil. L'enemic: tanta insolent mentida... i la por.

El baluern d'aquestes bombes m'ensordeix, com taps a cau d'orella, i els meus pensaments queden ofegats baix un mar de silencis de suro. És aleshores quan apareixen les restes d'un naufragi, relíquies d'altres combats, els xicotets, els més íntims i inconfessables... . Una personal 'Croada', les velles ferides de la qual, encara no han pogut cicatritzar.

Desmaixada i esgotada després d'esperar bandera blanca durant mesos, anys ja, en terra de ningú (com el Manech de Un Long Dimanche de Fiançaille) sent que no puc fugir enlloc: ni cap avant, ni cap enrere... 

Ara, escric unes inicials a l'escorfa d'un arbre cendrós, l'únic que encara sobreviu entre trinxeres. Desitge un senyal d'esperança, creure encara que des de ben endins, qualsevol dia m'oferirà nous brots amb saba fresca.

"Si Manech était mort, Mathilde le saurait. Depuis l'avis de décès, elle se racroche obstinément à son intuition comme à un fil ténu..."






Ulf Wakenius & Youn Sun Nah, from "Vagabond".
Message in a Bottle (Police)



Just a castaway
An island lost at sea
Another lonely day
With no one here but me
More loneliness
Than any man could bear
Rescue me before I fall into despair

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

A year has passed since I wrote my note
But I should have known this right from the start
Only hope can keep me together
Love can mend your life
But love can break your heart

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

Walked out this morning
Don't believe what I saw
A hundred billion bottles
Washed up on the shore
Seems I'm not alone at being alone
A hundred billion casatways
Looking for a home

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

Sending out an SOS
...

miércoles, 18 de agosto de 2010

A Small Blue Thing...



Today I am
A small blue thing
Like a marble
Or an eye

With my knees against my mouth
I am perfectly round
I am watching you

I am cold against your skin
You are perfectly reflected
I am lost inside your pocket
I am lost against
Your fingers

I am falling down the stairs
I am skipping on the sidewalk
I am thrown against the sky

I am raining down in pieces
I am scattering like light
Scattering like light
Scattering like light

Today I am
A small blue thing
Made of china
Made of glass

I am cool and smooth and curious
I never blink
I am turning in your hand
Turning in your hand
Small blue thing


Single Release : 1985
Lyrics : Suzanne Vega
Copyright : © 1985 Waifersongs Ltd. / AGF Music Ltd.
Album : Suzanne Vega

lunes, 21 de junio de 2010

Heridas...




Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.

Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.

Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.













Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.

jueves, 8 de enero de 2009

Regalo



Un especial regalo de Reyes: I love your glasses, el CD de "Russian Red", con Lourdes Hernández & Cía. Llevaba un sencillo extra con DePedro (Jairo Zavala & Cía), "Perfect time", un tema que viene a ser como un villancico navideño atípico, según sus autores. Fue estrenado en primicia en el programa "Como lo oyes" de Radio 3 y tiene video promocional que podéis ver en cualquiera de las web oficiales en MySpace. Exquisita sorpresa.

"Perfect time"

You've lived in small apartments
in the biggest, biggest cities of the world.
You like to shake all your fingers
whenever i sing a song.

We meet up in the weirdest places
like churches, bridges, lightstreets, pounds.

You always keep in mind
you always know the magic word
the perfect time,
the proper voice,
the perfect one you are.

You have at least twenty hundred
colour pictures does a women on your wall
that keep your readings at night
oh lady, it’s knocking on your door.

Beauty waits for you
on every corner
and it would never ever let you alone… alone.

You always keep in mind
you always know the magic word,
the perfect time,
the proper voice,
the perfect one you are.

Me perdí el concierto en La 2, pero he podido rastrear en la red y rescatar varios pedacitos de esta maravilla -aparte de entrevistas, blogs y otros recursos-. Sigo en mi línea de acústicos íntimos entre el folk y el pop con personalidad propia. Es realmente delicioso ver a esta joven, guitarra en mano, encima del escenario. Aquí lo podéis comprobar.




Con esta vocecita susurrando en mis auriculares, me he reencontrado con las tareas del trabajo, con los compañeros, con mis lecciones de música y de inglés... Recupero la ilusión perdida, desde la sencillez de lo cotidiano. Y con ella envío mis mejores deseos para el nuevo año a tod@s: a cuantos me hicisteis saber que os acordáis de mí -aquí y desde el otro lado del Atlántico, desde el Mediterráneo, desde el desierto del Sáhara, desde las montañas de Suiza...-; a aquellos que ahorrásteis en teléfono (tras el aluvión del año pasado, en esta ocasión no recibí ni un solo sms... ... ...), y también a los que guardásteis vuestro abrazo hasta el regreso de las vacaciones.

jueves, 18 de diciembre de 2008

Al otro lado del río



Ahora, en las vísperas de Navidad, mientras añoramos y esperamos (a partes iguales), mientras las ausencias se hacen presentes, las rencillas se bañan en azúcar glaseado y repasamos la lista de deseos no colmados...; mientras en los centros comerciales fusilan nuestra sensibilidad con insufribles y horrorosas versiones de villancicos, castizos y anglófilos (a partes iguales), vuelvo a poner pies en polvorosa (que no en polvorones) y me refugio en mi mundo paralelo, al otro lado del río.

Recupero una de mis canciones favoritas para compartir con vosotr@s. Su estribillo se adhirió a mi pensamiento tiempo atrás, percutiendo en mi cabeza desde el interior una y otra vez: "Oigo una voz que me llama, casi un suspiro: rema..., rema..., rema..."

Por aquel entonces navegaba a la deriva, había dejado de importarme el rumbo que estaba tomando mi vida, abatida como estaba por las circunstancias que me rodeaban... Leer la poesía de Jodorowsky en semejante estado de melancolía no me ayudaba mucho, ciertamente...

Entonces, por casualidad (que es como suelen ocurrirme estas cosas), escuché a Drexler, llegué a sus orillas y quise saber más de él. Conocí del boicot de la Academia a su actuación en directo en la entrega de los Óscars (consiguió el premio a la mejor canción, como BSO de la brillante película argentina Diarios de motocicleta). Santana y Banderas se encargaron de versionar esta deliciosa canción... Mataron todo su encanto. O sea, que había triunfado una vez más el star system...

A lo que íbamos. Retomé de nuevo mi hábito de curiosear. Vi la película un par de veces y viajé desde los altiplanos a los desiertos, de Buenos Aires a la Patagonia... Compré el disco "Eco" (os lo recomiendo), y desgrané, una a una, todas las polisemias de sus magníficas letras. (He de traeros alguna más por aquí en el futuro). Después Miquel sacó sus imposibles acordes con la guitarra y las cantamos juntos. En fin, que me sentí de nuevo dispuesta a cruzar cualquier océano o depresión que se interpusieran en mi camino...

Tal vez fue algo de la puesta de sol,
o algún efecto secundario del té,
pero lo cierto es que la pena voló
y no importó ya ni siquiera porqué,
se va, se va, se fue…
(J. Drexler, Se va, se va, se fue...)

Para aquell@s a los que os deprimen estas fechas, cuando el estrés de lo cotidiano se remansa: es momento de un buen libro, músicas escogidas, una película interesante, un café con amigos... No dejéis de visitar vuestros lugares favoritos, reales o imaginarios, en cuerpo (si los actuales tiempos de crisis os lo permiten) o en alma...

El día le irá pudiendo
poco a poco al frío.
Creo que he visto una luz
al otro lado del río…

viernes, 7 de noviembre de 2008

I'll See You In My Dreams


Concert for George , November 29th, 2002.
(Homenatge a George Harrison)

Hui he tornat a veure aquest únic i inoblidable concert, que ocupa un lloc molt especial a la meua colecció de DVDs. I de records. Per molts motius.

La gent: Dhani Harrison amb Paul McCartney, Ringo Starr, Eric Clapton, Tom Petty, Billy Preston, Ravi i Anoushka Shankar... i els Monty Python, entre d'altres.
La música: My Sweet Lord, Give Me Love, Something... Beatles.
El moment: novembre, una vesprada de tardor...
El lloc: El Royal Albert Hall, a Londres...

El tema I'll See You In My Dreams, interpretat per Joe Brown acompanyat per la naïf sonoritat d'un humil ukelele, tancà el concert. Un moment d'intensa màgia... Lletra i música articulats amb tanta simplicitat, que esdevenen pur i autèntic sentiment.

Bona nit.
I'll See You In My Dreams


Tho' the days are long
Twilight sings a song
Of the happiness that used to be
Soon my eyes will close
Soon I'll m find repose
And in dreams you're always near to me
I'll see you in my dreams
Hold you in my dreams
Someone took you out of my arms
Still I feel the thrill of your charms

Lips that once were mine
Tender eyes that shine
They will light my way tonight
I'll see you in my dreams

(Solo)

Lips that once were mine
Tender eyes that shine
They will light my way tonight

I'll see you in my dreams
They will light my lonely way tonight
I'll see you in my dreams

(I'll See You In My Dreams by Gus Kahn and Isham Jones
performed by Joe Brown in "Concert for George")

sábado, 18 de octubre de 2008

Juliet


Les amants (René Magritte)


Expert Rites

(The Juliet Letters- Elvis Costello & The Brodsky Quartet)


I marvel at the wonder of it in our souless age
Fast flow the tears upon the page
Don't be alarmed I am her friend
Will I be excused if I presume
It's more than disappointment that we share
You share the same sorry life, the families fight,
that unhappy blade you both invite
This romantic ideal has a lonely appeal
I once loved someone the way that you do
But I had to let her go
I live with my regret
Don't despair my would-be Juliet