Mostrando entradas con la etiqueta Madeleine Peyroux. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Madeleine Peyroux. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de septiembre de 2013

Once in a While...


From bad luck, I'm walking away...




From bad luck, I'm walkin' away
I'm not gettin' stuck, I'm not gonna stay
To good things, I'm movin' ahead
I'm tired of dyin' an' I'm livin' instead

Once in a while I'll wake up
Wonderin' why we gave up?
But once in a while
Comes and it fades away

The sun's up and lightin' the sky
I never could see it, it just passed me by
Good things keep movin' along
I'm not lookin' backward for something that's gone

Once in a while I'll wake up
Wonderin' why we gave up?
But once in a while
Comes and fades away

I don't know what love is? I'm selfish and lazy
And when I get scared, I can act like I'm crazy
When I think of your kisses, I'm still gonna smile
I'm still gonna miss you once in a while

Once in a while I'll wake up
Wonderin' why we gave up?
But once in a while
Comes and it fades away

Good things keep movin' ahead
I'm tired of dyin', I'm livin' instead


Songwriters
KLEIN/HARRIS/PEYROUX


martes, 2 de noviembre de 2010

Forsan et haec olim meminisse iuvavit.

Sitzende Viktoria mit Kranz,


Eixim a trenc d'alba. Un parell de besos seguits dels "Adéu..."

La tormenta que els metereòlegs havien pronosticat arriba puntual a la cita. El silenci entretallat sols per les escombretes que lluiten inútilment per eixugar el parabrises; l'angoixa que es disfressa de somriure després d'unes llargues nits d'insomni; els kilòmetres i kilòmetres tantes vegades fets i desfets de memòria...

"Tot anirà bé..."
Pose música... És un dia en blanc i negre...





Cada pensament feliç, cada íntim record, plegat a la butjaca per si fallen les forces...

Després les mirades farcides de complicitat, les dues immenses soledats buscant-se pels llargs corredors, una llum glaçada anunciant la foscor, la pastosa saliva que amb prou faena s'empassa gola avall...

"Tot anirà bé..."



I la bona notícia, i l'abraçada dolça, tendra, i el bes que alleugera el dolor i ofega les llàgrimes... barrejats amb els darrers espasmes de l'anestèsia.

"The white dove is rising to the sound of your god given grace.
To the sound of your god given grace..."*




No sóc cap heroïna. Ni tan sols he hagut de lluitar... Tanmateix, se m'ha concedit el més valuós botí mai guanyat en cap batalla: tota  l'estima que m'envolta.

Ha bufat el vent del Nord: baix un sol radiant, traverse el mateix paisatge, ara net i resplendent, que em torna a casa...

Sit down my wounded friend
You’re safe at home again...
...

But when it rains
My heart it soars
What’s yours is mine
What’s mine is yours
There’s still a cloud
Hangs over my head
Can’t block it out
I’m going to bed


Sit down, sit down again
There’s nothing left to lose
It’s still a golden age
When all I have is you.*


(*) Starsaylor