Message in a bottle

"La tristeza almacena los desastres del alma,

o sea, lo mejorcito de nosotros mismos,

digamos esperanzas, sacrificios, amores..."

("Triste nº 1", Las soledades de Babel, M. Benedetti)

Feia tants mesos que no visitava aquest espai...! No per falta de temes o idees, sinò per falta de temps: és difícil repartir cada trocet del dia entre allò urgent, allò important, allò necessari, allò que sorgeix de sobte, imprevist..., sempre per davant d'allò que realment desitges.

Torne ara amb l'esperit trist i cansat, exhaust de lluitar en una batalla on s'esten la impotència i la ràbia inútil. L'enemic: tanta insolent mentida... i la por.

El baluern d'aquestes bombes m'ensordeix, com taps a cau d'orella, i els meus pensaments queden ofegats baix un mar de silencis de suro. És aleshores quan apareixen les restes d'un naufragi, relíquies d'altres combats, els xicotets, els més íntims i inconfessables... . Una personal 'Croada', les velles ferides de la qual, encara no han pogut cicatritzar.

Desmaixada i esgotada després d'esperar bandera blanca durant mesos, anys ja, en terra de ningú (com el Manech de Un Long Dimanche de Fiançaille) sent que no puc fugir enlloc: ni cap avant, ni cap enrere... 

Ara, escric unes inicials a l'escorfa d'un arbre cendrós, l'únic que encara sobreviu entre trinxeres. Desitge un senyal d'esperança, creure encara que des de ben endins, qualsevol dia m'oferirà nous brots amb saba fresca.

"Si Manech était mort, Mathilde le saurait. Depuis l'avis de décès, elle se racroche obstinément à son intuition comme à un fil ténu..."

Ulf Wakenius & Youn Sun Nah, from "Vagabond".
Message in a Bottle (Police)



Just a castaway
An island lost at sea
Another lonely day
With no one here but me
More loneliness
Than any man could bear
Rescue me before I fall into despair

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

A year has passed since I wrote my note
But I should have known this right from the start
Only hope can keep me together
Love can mend your life
But love can break your heart

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

Walked out this morning
Don't believe what I saw
A hundred billion bottles
Washed up on the shore
Seems I'm not alone at being alone
A hundred billion casatways
Looking for a home

I'll send an SOS to the world
I hope that someone gets my
Message in a bottle

Sending out an SOS
...

Spirits

Porte setmanes treballant a classe amb mapes, climogrames, topònims, imatges...

Infinits viatges virtuals sobre el paper que es queden dins el cap i que m'acompanyen en nits d'insomni.

(Ara caic en què feia mesos que m'abandonava en braços de Morfeu i no me n'havia adonat fins aquestos dies, quan he perdut el fil d'aquesta normalitat qüotidiana de la son...)

De matí, el blau amaneix dibuixat amb borroses línies blanques: rastres d'aeroplans furtius que han travessat el mar dels somnis, "En una red de líneas que se entrelazan"; "En una red de líneas que se intersectan"...

"¿Cuál historia espera su fin allá abajo?"...  Re-llig Italo Calvino (en traducció al castellà):


"La casa parece haber aprovechado con cordura tus momentos de euforia para prepararse a acogerte en tus momentos de depresión..." (Italo Calvino, Si una noche de invierno un viajero).









Hold on to my hand
Never let go
Never let go
We were just two kids acting tough
Then we grew up
Me, not so much

All the other guys that you've seen
are nothing compared to me
Because my love is strong
And my heart is weak
After all

When we first met
We spoke so brief
When you sang a sonnet
I hummed sweet relief
Do you recall that night we took the L
Out into Bushwick
It was colder than hell

So maybe there
We should have stopped
Cause I'm left here feeling like a cop
Because my love is strong
And my heart is weak
After all

To the other side
of the state's return
I met a young girl
Well I couldn't manage her
Because I think of you
In every girl i meet
It's no relief
That sounds to me just as sweet

So maybe I'm the fool for feeling used
By the way we kissed that night
I though you knew
Because my love is strong
And my heart is weak
After all
---
Bushwick Blues [EP Version] as written by Kelly Winrich Brandon Young
Lyrics © BMG RIGHTS MANAGEMENT US, LLC

Like an angel...

Repertori

Entre correccions i examens d'anglés, busque temps per estudiar les obres que tocarem demà, dissabte, al concert de Santa Cecília... El meu primer concert amb la banda.

Enguany, una cel·lebració bastant diferent, amb la banda al complet arreplegant-me a casa: envoltada d'amics i persones estimadíssimes, presents i absents, la casa perfumada de rams, la taula parada, uniforme flamant, sabates noves, i la música que s'acosta des de lluny... Emoció a flor de pell, la traca acostumada, cercavila amb estacions per a recollir més nous músics, les portes obertes, el cor bategant, 'parenostre' a la patrona, foto, missa... La 'música' al poble esdevé ací senzilla i particular vivència, colmada de tota la riquesa de la seua història i de l'estimulant futur que ens espera pel davant.

L'endemà, i l'altre, i l'altre... Estudie cada passatge del repertori, anote digitacions, algun que altre arc, i repetisc encara per enèssima vegada  la mateixa escala... Tot per, a la fi, poder gaudir amb el meus nous companys d'atril d'una música que m'atreu cap a les meues arrels.

Recorde el mètode LAZ que el meu avi guardava vora la llar, al primer calaix de l'aparador del menjador, on ma mare em deixava l'entrepà. I aleshores, quan jo entrava jugant a pel berenar, venia la pregunta: -"Vols que 'fem' alguna lliçó?..." Sempre començava així, i sempre em quedava al cap de taula, en peu, vora l'estufa de llenya i l'àvi assegut, com mestre d'escola... A dúo solfejava amb mi, amb la seua veu tremolosa, dit en l'aire dibuixant compasos... I entre mos i mos, un do, un sol, un sostingut, un bemoll... Armadures i claus i tots els artificis i barres de compàs que el pentagrama exhibeix, com empallissada infranquejable al principi i que, a poc a poc, anava cedint abatuda davant la meua curiositat per aprendre.

Recorde la sorpresa de descobrir anys després, a les golfes de la casa dels meus pares, un vell estoig negre, amb una claueta lligada amb fil de palomar, i l'oloreta de fusta i vellut humit que s'escampà a l'obrir-se, sigilosament, com capseta màgica que amagara un tresor: l'oboè de mon pare. Segons ell, va passar més temps viatjant baix el seu braç que sonant... Mire les canyes afilades, a punt per posar-les 'a remulla' i una melangia densa i pastosa se'm queda enganxada a la gola...

Gràcies a tots els qui m'heu portat fins ací.

Tacet

 So much will have to go un-said...

Mil i una nit per davant...

2. La Flûte Enchantée

L’ombre est douce et mon maître dort
Coiffé d’un bonnet conique de soie,
Et son long nez jaune en sa barbe blanche.
Mais moi, je suis éveillée encor
Et j’écoute au dehors
Une chanson de flûte où s’épanche
Tour à tour la tristesse ou la joie.
Un air tour à tour langoureux ou frivole
Que mon amoureux chéri joue,
Et quand je m’approche de la croisée,
Il me semble que chaque note s’envole
De la flûte vers ma joue
Comme un mystérieux baiser.

La sombra es dulce y mi amo duerme
tocado con un bonete cónico de seda,
y su larga nariz amarillenta en su barba blanca.
Pero yo aún estoy despierta
y escucho desde fuera
la canción de una flauta en que se despliega
ora alegría, ora tristeza.
Una melodía ora lánguida, ora frívola
tocada por mi amado,
y cuando me acerco a la ventana,
me parece que cada nota vuela
desde la flauta a mi mejilla
como un beso misterioso.

3. L'Indifferent

Tes yeux sont doux comme ceux d’une fille,
Jeune étranger,
Et la courbe fine
De ton beau visage de duvet ombragé
Est plus séduisante encor de ligne.
Ta lèvre chante sur le pas de ma porte
Une langue inconnue et charmante
Comme une musique fausse…
Entre!
Et que mon vin te réconforte...
Mais non, tu passes
Et de mon seuil je te vois t’éloigner,
Me faisant un dernier geste avec grâce
Et la hanche légèrement ployée
Par ta démarche féminine et lasse...

Tus ojos son dulces como los de una niña,
 joven extranjero,
 y la fina curva
de tu hermoso rostro de plumón ensombrecido 
tiene un perfil aún más seductor.
Tus labios cantan a los pies de mi puerta
en una lengua desconocida y encantadora
como una música desafinada…
¡Entra!
Y que mi vino te reconforte...
Pero no, pasas de largo
y te veo alejarte de mi umbral,
haciéndome un último gesto garboso
y balanceando ligeramente la cadera
con tu andar femenino e indolente...
 

Recordare

Enguany, per fi, "in situ". Una cita ajornada al Royal Albert Hall per viure en primera persona els Proms. Les opcions per triar concert en són moltíssimes. Més de dos mesos de música clàssica a l'abast de tothom! Enguany el festival comença el 15 de juliol i ofereix més d'un concert diari fins el 10 de setembre. A més a més, activitats paralel·les: tallers, xerrades...


Hauria estat bé escoltar la Simón Bolívar... Entrades esgotades. Bé, com a botó de mostra, al menys, la setmana passada escoltàrem a Pacho Flores en un magnífic solo de fliscorno al Centre Cultural d'Ontinyent.


Cada dia faig una ullada a la web oficial per poder enganxar entrades retornades per al Prom 53: Stravinsky, Ravel &; Tchaikovsky, que era la nostra primera opció... Potser esperarem fins l'últim moment per si de cas aparegueren algunes "availables" en taquila... I si no, sempre cap la possibilitat de treure un ticket de 5£ el mateix dia del concert...


En aquesta edició està programada una vegada més la 2ª de Rachmaninov: Prom 35... (amb l'opció del Podcast per escoltar-lo tantes vegades com vulga durant els propers 7 dies. I encara una vegada més el 15 d'agost...). Efímer plaer... No repetiré aci els vell 'posts' Banda sonora vital o Cercles infinits, però ara aquelles paraules s'omplin de noves reflexions...


L'última vegada que els meus pares van visitar Londres la van escoltar, també als Proms. Jo l'he seguida en dues ocasions en retransmissió directa des d'aquest auditori per Ràdio Clàssica: dues vesprades d'estiu connectada íntimament amb aquella ciutat... Enguany, once more...


La versió de l'ucranià Kirill Karabits i la Bournemouth Symphony Orchestra, ha estat capaç de descobrir-me encara, després de tantes audicions, nous racons i colors amagats dins la magistral orquestració de la partitura; adore els seus tempos i el fraseig que proposa, tan descriptius i tan acuradament dibuixats... sense histerismes ni patetisme de cartró, amb la contenció dels sentiments més purs i autèntics que aquesta obra evoca...Melodies i textures doloroses i feixugues que se'ns mostren delicades i íntimes... que a poc a poc es desfilen, i tot seguit revifen tot encenent un foc vibrant...

De totes les que conec, aquesta és la versió més "transparent" i que més s'acomoda a la meua ànima... Sembla feta a mida.

Sadness... Nostalgia... Missing... Holding my breath...
...


Hi són també a la programació del 2011dos Rèquiems. Referències al meu passat i al meu futur que passen per llocs comuns i uns mateixos noms propis: Mozart, Verdi, ... ... ...


Hi ha tants records que voldria salvar... Necessite ser salvada de tants records...





Versió històrica del Rèquiem de Verdi: Leontyne Price - Soprano / Sopran, Fiorenza Cossotto - Mezzo-Soprano / Mezzo-Sopran; Herbert von Karajan - Orchestra and Chorus of la Scala in Milan the Messa da Requiem by Guiseppe Verdi. 

I una versió equil·librada, exquisita, perfecta... per a mi, definitiva del Rèquiem de Mozart: el Monteverdi Choir amb Gardiner i els English Baroque Soloist al Palau de la Música Catalana (un altre auditori pendent de visitar).

Recordare, Jesu pie, quod sum causa tuae viae, ne me perdas illa die. Quaerens me sedisti lassus, redemisti crucem passus, tantus labor non sit cassus. Juste judex ultionis donum fac remissionis ante diem rationis. Ingemisco tanquam reus, culpa rubet vultus meus, supplicanti parce, Deus. Qui Mariam absolvisti et latronem exaudisti, mihi quoque spem dedisti. Preces meae non sum dignae, sed tu bonus fac benigne, ne perenni cremer igne. Inter oves locum praesta, et ab haedis me sequestra, statuens in parte dextra.

Recorda, Jesús pietós, que jo sóc la causa de la teva vinguda, i no m'oblidis aquell dia. Cercant-me, vas haver d'asseure't, cansat; per redimir-me, vas sofrir a la creu. Que tant d'esforç no hagi estat en va. Oh, jutge que castigues amb justícia, dóna'm la remissió dels meus pecats abans del dia del judici. Gemego perquè sóc culpable, i el pecat enrogeix el meu rostre: perdona, oh Déu, aquest que us suplica. Tu, que vas absoldre Maria Magdalena, i vas escoltar el lladre, dóna'm a mi també esperança. Els meus precs no en són dignes, però et demano que actuïs misericordiosament i no m'enviïs al foc etern. Fes-me un lloc entre les teves ovelles, i aparta'm dels bocs, col·locant-me a la teva dreta.

Recordare, Rèquiem K. 626, W. A. Mozart.

www.mozart.cat

Trío - Tríptico

"No todo en la vida ha de ser pensado a corto plazo y franqueado con sello de urgencia: hemos de reservarnos, también en los diccionarios, placeres que no son los comunes, como estos de bucear en los veneros en que nacen las palabras y en que se da cuenta de su explicación." (José Manuel Blecua)


. . . . . . . . . .


Tres palabras muy sugerentes extraídas del diccionario que Sebastián de Covarrubias publicó hace cuatro siglos,  El Tesoro de la lengua castellana o española (1611), y que tres artistas interpretan para el artículo de José Manuel Blecua ("Banquete para lectores refinados") que se ha publicado hoy en Babelia:




Memoria, 

MIGUEL GALLARDO

Del nombre LATINO memoria: eft firma animi rerum & verborum difpofitionis perceptio; item recordatio, aetas, antiquitas. Algunas vezes fe toma memoria por lo que dexan inftituido nros mayores, por lo qual tenemos memoria dellos, como hofpitales y obras pías. Y esfas fon las buenas memorias. Otros las dexan en mayorazgos o en funtuofos edificios. Memorias, dos anillos juntos, que fe traen en el dedo por memoria de alguna cofa.*

Pesadilla,

OUKA LEELE

Vn humor melancolico que aprieta el coraçon con algun fueño horrible, como que fe carga encima vn negro, o caemos en los cuernos de un toro, &c. *

Semblante, 

CARMEN CALVO

El modo en que moftramos en el roftro alegría o trifteza, faña, temor o otro cualquier accidente, latine vultus a fimilitudine, porque femeja en el roftro lo que vno tiene en el coraçon.*

(*) (Definición del diccionario de 1611).

II Dia de la Música en Català

Sembla mentida, però, se'm fa difícil l'elecció... Això seria una bona notícia si no fos perquè d'aquesta música se n'escolta ben poca fora de casa... Per això encara hem de celebrar un "Dia especial", clar que, en aquest cas, solament ho sabem la gent del "facebook".

L'altra causa que comparteix hui celebració, aquesta sí publicada als calendaris oficials, el Dia Mundial del Refugiat, i tantes i tantes altres (sobre drets, malalties, grups socials desafavorits...), també necessiten aquestos recordatoris per no passar desapercebudes... Trista realitat.

En fi, per il·lustrar el que dic, ací us deixe una tria personal (nostàlgia i descobriment a parts iguals) d'entre les diverses veus, sensibilitats i estils musicals que més m'agraden de la Música en Català i que he pogut trobar a la xarxa. No estan tots, clar que no, però potser n'apareixeran més per ací de tant en tant...




Els Pets, "Pau"




Pau Alabajos, "Les fosses del silenci"




Lluís Llach, "Cançó a Mahalta"




Manel, "Aniversari"




Clara Andrés, "Perfils"




Maria del Mar Bonet - Trullars, "Cançó del Cavaller Sant Jordi"




Els Pets, "Agost"

If you would call me, oh yes, / if you would only call me!

¡Si me llamaras, sí,

si me llamaras!

Lo dejaría todo,

todo lo tiraría:

los precios, los catálogos,

el azul del océano en los mapas,

los días y sus noches,

los telegramas viejos

y un amor.

Tú, que no eres mi amor,

¡si me llamaras!

Y aún espero tu voz:

telescopios abajo,

desde la estrella,

por espejos, por túneles,

por los años bisiestos

puede venir. No sé por dónde.

Desde el prodigio, siempre.

Porque si tú me llamas

-¡si me llamaras, sí, si me llamaras!-

será desde un milagro,

incógnito, sin verlo.

Nunca desde los labios que te beso,

nunca desde a voz que dice:

"No te vayas."

(Pedro Salinas.  La voz a ti debida, 1933. Vv 102-126)