Fi de curs

El col·lapse del tràfic a l'entrada a València ens va fer arribar tard, divendres passat, al concert de fi de curs de l'OVNR -que havia estat assajant al llarg de tot l'any!!!-. Era un programa molt bonic dedicat a cançons del vespre, principalment de Mendelssohn i Haydn. Sols vaig poder cantar la segona part.


I ahir, per completar el cap de setmana musical, vaig fer el meu primer concert amb orquestra!!!

Bé, acompanyava -modestament- algunes peces que interpretaren els joveníssims instrumentistes de Musica Cordis de Godella (gràcies a tots i a totes i ànim amb un projecte tan admirable) i el Cor de Trinitàries (ídem.).

Fou un concert amb molts amics -entre els músics i també entre el públic- i amb un programa de Haendel (Concerto grosso nº3, Lascia che io pianga, Aria Come And Tryp, Canticorum Jubilo) i Karl Jenkins (Concerto Palladio i Cantata Mundi -Adiemus II).

També és casualitat que aquestos eren els dos compositors que havia triat per a participar a l'Europa Cantat d'aquest estiu... -a banda de Mendelssohn-. Ara, el que va fer que aquesta vetllada fora realment especial, va ser tocar el cello acompanyada de la meua família al complet. Sobren els comentaris, ja us ho podeu imaginar...

En fi, que després de l'esgotador fi de curs amb avaluacions i assajos, l'experiència de gaudir de música i companyia, em va retornar a la felicitat dels diumenges i les vacances... Per a que us feu una idea, ací està Song of tears -la peça per a mi més bonica de tota la Cantata Mundi i que eixí genial anit (Jose, eixa flauta sonà fantàstica...)-