miércoles, 10 de agosto de 2011

Recordare



Enguany, per fi, "in situ". Una cita ajornada al Royal Albert Hall per viure en primera persona els Proms. Les opcions per triar concert en són moltíssimes. Més de dos mesos de música clàssica a l'abast de tothom! Enguany el festival comença el 15 de juliol i ofereix més d'un concert diari fins el 10 de setembre. A més a més, activitats paralel·les: tallers, xerrades...


Hauria estat bé escoltar la Simón Bolívar... Entrades esgotades. Bé, com a botó de mostra, al menys, la setmana passada escoltàrem a Pacho Flores en un magnífic solo de fliscorno al Centre Cultural d'Ontinyent.


Cada dia faig una ullada a la web oficial per poder enganxar entrades retornades per al Prom 53: Stravinsky, Ravel &; Tchaikovsky, que era la nostra primera opció... Potser esperarem fins l'últim moment per si de cas aparegueren algunes "availables" en taquila... I si no, sempre cap la possibilitat de treure un ticket de 5£ el mateix dia del concert...


En aquesta edició està programada una vegada més la 2ª de Rachmaninov: Prom 35... (amb l'opció del Podcast per escoltar-lo tantes vegades com vulga durant els propers 7 dies. I encara una vegada més el 15 d'agost...). Efímer plaer... No repetiré aci els vell 'posts' Banda sonora vital o Cercles infinits, però ara aquelles paraules s'omplin de noves reflexions...


L'última vegada que els meus pares van visitar Londres la van escoltar, també als Proms. Jo l'he seguida en dues ocasions en retransmissió directa des d'aquest auditori per Ràdio Clàssica: dues vesprades d'estiu connectada íntimament amb aquella ciutat... Enguany, once more...


La versió de l'ucranià Kirill Karabits i la Bournemouth Symphony Orchestra, ha estat capaç de descobrir-me encara, després de tantes audicions, nous racons i colors amagats dins la magistral orquestració de la partitura; adore els seus tempos i el fraseig que proposa, tan descriptius i tan acuradament dibuixats... sense histerismes ni patetisme de cartró, amb la contenció dels sentiments més purs i autèntics que aquesta obra evoca...Melodies i textures doloroses i feixugues que se'ns mostren delicades i íntimes... que a poc a poc es desfilen, i tot seguit revifen tot encenent un foc vibrant...


De totes les que conec, aquesta és la versió més "transparent" i que més s'acomoda a la meua ànima... Sembla feta a mida.

Sadness... Nostalgia... Missing... Holding my breath...

...


Hi són també a la programació del 2011dos Rèquiems. Referències al meu passat i al meu futur que passen per llocs comuns i uns mateixos noms propis: Mozart, Verdi, ... ... ...


Hi ha tants records que voldria salvar... Necessite ser salvada de tants records...





Versió històrica del Rèquiem de Verdi: Leontyne Price - Soprano / Sopran, Fiorenza Cossotto - Mezzo-Soprano / Mezzo-Sopran; Herbert von Karajan - Orchestra and Chorus of la Scala in Milan the Messa da Requiem by Guiseppe Verdi. 


I una versió equil·librada, exquisita, perfecta... per a mi, definitiva del Rèquiem de Mozart: el Monteverdi Choir amb Gardiner i els English Baroque Soloist al Palau de la Música Catalana (un altre auditori pendent de visitar).






Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae,
ne me perdas illa die.
Quaerens me sedisti lassus,
redemisti crucem passus,
tantus labor non sit cassus.
Juste judex ultionis
donum fac remissionis
ante diem rationis.
Ingemisco tanquam reus,
culpa rubet vultus meus,
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sum dignae,
sed tu bonus fac benigne,
ne perenni cremer igne.
Inter oves locum praesta,
et ab haedis me sequestra,
statuens in parte dextra.
Recorda, Jesús pietós,
que jo sóc la causa de la teva vinguda,
i no m'oblidis aquell dia.
Cercant-me, vas haver d'asseure't, cansat;
per redimir-me, vas sofrir a la creu.
Que tant d'esforç no hagi estat en va.
Oh, jutge que castigues amb justícia,
dóna'm la remissió dels meus pecats
abans del dia del judici.
Gemego perquè sóc culpable,
i el pecat enrogeix el meu rostre:
perdona, oh Déu, aquest que us suplica.
Tu, que vas absoldre Maria Magdalena,
i vas escoltar el lladre,
dóna'm a mi també esperança.
Els meus precs no en són dignes,
però et demano que actuïs misericordiosament
i no m'enviïs al foc etern.
Fes-me un lloc entre les teves ovelles,
i aparta'm dels bocs,
col·locant-me a la teva dreta.


Recordare, Rèquiem K. 626, W. A. Mozart.
www.mozart.cat