jueves, 25 de noviembre de 2010

Amb ulls de xiqueta

A Ray of  Sunlight (The Cellist) 1898
John White Alexander (1856-1915)

No coneixia l'existència de "Goshu, The Cellist", un antic 'anime' creat en 1982 per Isao Takabata. Ara que acabe de descobrir aquest personatge i la seua història, em pregunte si, d'haver vist aquestos dibuixos animats a la meua infància, hauria trobat abans la meua vocació de cellista... Potser aleshores haguera estat a temps de treure'n profit professional...
I darrere guarden tanda moltes altres preguntes: 
Còm es pot enyorar una cosa que mai no s'ha viscut? A quina cantonada vaig girar per arribar fins ací? D'haver fet una altra tria, quines troballes, persones, històries... no hagueren format mai part de la meua vida, ara per ara?
...
Tant se val. Hui no estic per a reflexions massa transcendents. Sols vull parar-me a veure aquesta pel·lícula d'animació amb ulls de xiqueta, imaginant-me que encara vaig a encetar el pastís, que just ara comença el trajecte... Un camí paral·lel, la destinació del qual, com la de cada xiquet, està dibuixada al mapa amb les llapisseres dels somnis.

lunes, 22 de noviembre de 2010

22 de Novembre...

De la Música i la Natura...
Dels Instruments i els Sentiments...
 
 Éxtasis de Santa Cecília, Raphael (1516-1517)
Pinacoteca Nazionale (Bologna) 










 1
From harmony,[1] from heavenly harmony
      This universal frame[2] began.
    When Nature underneath a heap
      Of jarring atoms lay,
    And could not heave her head,                          5
  The tuneful voice was heard from high:
      "Arise, ye more than dead!"
  Then cold and hot and moist and dry
    In order to their stations leap,
      And Music's power obey.                                 10
  From harmony, from heavenly harmony
      This universal frame began;
      From harmony to harmony
  Through all the compass of the notes it ran,
  The diapason closing full in Man.[3]                       15
 
 
 2
What passion cannot Music raise and quell?
      When Jubal[4] struck the corded shell,[5]
    His list'ning brethren stood around,
      And, wond'ring, on their faces fell
    To worship that celestial sound,                          20
Less than a god they thought there could not dwell
      Within the hollow of that shell
      That spoke so sweetly and so well.
  What passion cannot Music raise and quell?
 
 
 3
The trumpet's loud clangor                                     25
        Excites us to arms,
      With shrill notes of anger
        And mortal alarms.[6]
      The double double double beat
        Of the thundering drum                                 30
        Cries, "Hark, the foes come!
  Charge, charge, 't is too late to retreat!"
 

 
4
The soft complaining flute
      In dying notes discovers
      The woes of hopeless lovers,                            35
  Whose dirge[7]is whispered by the warbling lute.
 
 
5
Sharp violins proclaim
  Their jealous pangs and desperation,
  Fury, frantic indignation,
  Depth of pains and height of passion,                   40
      For the fair disdainful dame. 
 6
But oh! what art can teach,
      What human voice can reach
        The sacred organ's praise?
      Notes inspiring holy love,                                45
  Notes that wing their heavenly ways
      To mend[8] the choirs above.
 
 
7
Orpheus[9] could lead the savage race,
  And trees unrooted left their place,
      Sequacious of the lyre;                                    50
  But bright Cecilia raised the wonder higher:
  When to her organ vocal breath was given,
  An angel heard, and straight[10] appeared--
      Mistaking earth for heaven. 
 
 GRAND CHORUS
As from the power of sacred lays                            55
      The spheres began to move,
    And sung the great Creator's praise
      To all the blest above:
    So, when the last and dreadful hour[11]
    This crumbling pageant shall devour,                  60
    The trumpet shall be heard on high,
    The dead shall live, the living die,
    And Music shall untune the sky. 
 

[1.] Referència a la teoria pitagòrica de la "música de les esferes", segons la qual els cossos celestes emeten sons harmònics: l'harmonia de l'univers.
[2.] L'univers visible, el que se'ns mostra com imatge sobre un bastidor.
[3.] Dins l'home (el diapasó), la més alta creació de Déu, s'inclouen totes les virtuts i poders de les altres criatures inferiors (tota l'extensió dels tons).
[4.] Segons la Bíblia, Jubal fou el pare de tots aquells qui tocaven l'arpa i l'orgue (Gènesi, 4,21).
[5.] La lira o cítara. Se suposa que la primera lira va ser construida amb cordes tensades sobre una closca de tortuga.
[6.] Notes que provoquen en els hómens conflictes mortals.
[7.] Forma mètrica: cançó trista, plany, lament.
[8.] Millora, perfecciona.
[9.] Es diu que Orpheus fou un poeta traci amb extraordinàries dots musicals que commovia les pedres i els arbres i domesticava ler bèsties salvatges tocant la seua lira o cítara.
[10.] De seguida, immediatament.
[11.] El día del Judici Final.

TEXT: (John Dryden, 1631-1700) The Literature Network
MÚSICA: George F. Haendel, Fragments de l' "Ode for St. Cecilia's Day", HWV 76
To Saint Cecilia (Purcell, Handel, Haydn)[Minkowski]
Classical, Baroque | 2 CD | EAC | APE tracks, no CUE, no LOG | Scans | 689 MB | RS | TT 71:31
Released: 2009 | Label: NAIVE
David Bates, Nathalie Stutzmann, Richard Croft, Lucy Crowe, Anders J. Dahlin, Luca Tittoto, Neil Baker,
Nicolas Mazzoleni, David Bates, Thibault Noally, Gilberto Caserio, Diego Nadra, Jean Barrière,
Thibaud Robinne, Nils Wiebodlt, Florian Cousin, Francesco Corti, Les Musiciens du Louvre, Marc Minkowski (conductor)

lunes, 8 de noviembre de 2010

Vocalise





Ha arribat Novembre, amb la cita de Tots Sants, Ànimes i demés: ossos, esquelets, flors, incens...


Mire cap al cel: vitralls que s'alcen des d'arrels d'anònimes pregàries...
Una borrasca amb nom propi que s'acosta, amuntegant els núvols...
Una lluna estranya que sembla un eclipse...


I ja no sé si vull pujar-hi, o quedar-me ací a la terra,
on les petjades em guien cap a casa,
on la prosa quotidiana dels amics m'acosta a mi mateix...


Fora ja fa fred. Ha arribat un sobtat hivern que m'ha gelat els peus...
I sols arribe a intuir, sense explicacions ni paraules, que, ara per ara, mantindre el caliu d'aquesta vida mortal n'és l'únic i principal repte.




Amén i bona nit.



martes, 2 de noviembre de 2010

Forsan et haec olim meminisse iuvavit.

Sitzende Viktoria mit Kranz,


Eixim a trenc d'alba. Un parell de besos seguits dels "Adéu..."

La tormenta que els metereòlegs havien pronosticat arriba puntual a la cita. El silenci entretallat sols per les escombretes que lluiten inútilment per eixugar el parabrises; l'angoixa que es disfressa de somriure després d'unes llargues nits d'insomni; els kilòmetres i kilòmetres tantes vegades fets i desfets de memòria...

"Tot anirà bé..."
Pose música... És un dia en blanc i negre...





Cada pensament feliç, cada íntim record, plegat a la butjaca per si fallen les forces...

Després les mirades farcides de complicitat, les dues immenses soledats buscant-se pels llargs corredors, una llum glaçada anunciant la foscor, la pastosa saliva que amb prou faena s'empassa gola avall...

"Tot anirà bé..."



I la bona notícia, i l'abraçada dolça, tendra, i el bes que alleugera el dolor i ofega les llàgrimes... barrejats amb els darrers espasmes de l'anestèsia.

"The white dove is rising to the sound of your god given grace.
To the sound of your god given grace..."*




No sóc cap heroïna. Ni tan sols he hagut de lluitar... Tanmateix, se m'ha concedit el més valuós botí mai guanyat en cap batalla: tota  l'estima que m'envolta.

Ha bufat el vent del Nord: baix un sol radiant, traverse el mateix paisatge, ara net i resplendent, que em torna a casa...

Sit down my wounded friend
You’re safe at home again...
...

But when it rains
My heart it soars
What’s yours is mine
What’s mine is yours
There’s still a cloud
Hangs over my head
Can’t block it out
I’m going to bed


Sit down, sit down again
There’s nothing left to lose
It’s still a golden age
When all I have is you.*


(*) Starsaylor