viernes, 5 de abril de 2013

L'ARBRE ROIG

Tres anys ja...


Cada minut a l'agenda d'aquestos dies repeteix amb sorprenent precissió tots aquells insignificants (aleshores) gestos, actes, paraules quotidianes que alimentaven les nostres rutines: pujar al bancal, passejar i xerrar al ritme de la música, "fer-se'n un" al terrat del maset i riure, acomiadar-se a la plaça amb un "fins demà"... Aquell "demà" que ja no va ser.
Ara tot són buits que han anat fent-se grans, immensos... Han arrelat cap endins, cavant sota terra: busquen la profunditat dels silencis. Mentres, fora, vaig podant les branques que rebroten amb cada primavera.
A la fi seràs un arbre frondós on respirar la brisa fresca en les vesprades d'estiu.