SABA

L'ALT DE LA BARCELLA

Pensava que m'agrada sempre aquesta llum,
la grava entre pinedes i romers,
les negres penyes que s'alcen de sobte
o s'escampen al llarg de clapes verdes
de garriga i baladre cavant illes
en les aigües escasses del meu riu.
La bellesa n'és aquesta aparença,
la calidesa d'oblits successius
que fan més sàvia la memòria.
Com el retorn al cim on busque el mar
i l'enyor d'aquells tords tocant a mà
Quan roden les pinedes, les olives,
el mos de vent aquest hivern tan íntim
per on davalle amb aquell qui vaig ser
sobre aquell paradís tan innocent
on no habita l'ahir i tot és ara.
Pensava en l'existència dels altres,
els qui vindran a veure's ací dalt
i prolongar l'intent de cada alba.


(Vicent Berenguer)

Joseph Marie Canteloube (1879-1957)
Baïlèro, folksong for voice & orchestra (Chants d'Auvergne, vol. 1, n°. 2)
Elly Ameling, soprano. Rudolf Jansen, piano.


PAISATGE

Criatures. Ai!, criden.
Parlen cantant.

...
És dia clar en trànsit de renovar la saba
i els éssers que demanen el lloc on ser un temps
calent, temperat, fresc, dins la quietud immensa.

Els sorolls de la vida demanen existència
barranc, pinada, lloma reposada, eucaliptus
perfumat d'eucaliptus, immemorial i vast.

La paraula cantada és només d'una síl·laba.
Potser que així demana aparellar els cors.
Les crides són en blau. Les respostes se semblen...

(Joan Climent)