Un any ja sense els teus dits
lliscant a les cordes del teu cello,
de la teua guitarra,
acaronant els cabells dels teus fills...
Sense els teus ulls menuts
interrogant-nos des dels teus silencis.
Un any ja
amb les teues cendres enlairades al vent.
Per a tu, Susana.
Meu coração não se cansa
De ter esperança
De um dia ser tudo o que quer...