domingo, 16 de mayo de 2010

Cançó fúnebre en primavera...

NÄNIE

Johann Christoph Friedrich Schiller

Auch das Schöne muss sterben! Das Menschen und Götter bezwinget,
Nicht die eherne Brust rührt es des stygischen Zeus.
Einmal nur erweichte die Liebe den Schattenbeherrscher,
Und an der Schwelle noch, streng, rief er zurück sein Geschenk.
Nicht stillt Aphrodite dem schönen Knaben die Wunde,
Die in den zierlichen Leib grausam der Eber geritzt.
Nicht errettet den göttlichen Held die unsterbliche Mutter,
Wann er, am skäischen Tor fallend, sein Schicksal erfüllt.
Aber sie steigt aus dem Meer mit allen Töchtern des Nereus,
Und die Klage hebt an um den verherrlichten Sohn.
Siehe! Da weinen die Götter, es weinen die Göttinnen alle,
Dass das Schöne vergeht, dass das Vollkommne stirbt.
Auch ein Klagelied zu sein im Mund der Geliebten, ist herrlich,
Denn das Gemeine geht klanglos zum Orkus hinab.

Jena, Sommer/Herbst 1799

NÊNIA

També el que és bell, ha de morir. El que subjuga homes i déus
No commou pas el pit d'aram de Zeus estigi
Un sol cop va entendrir l'amor el senyor de les ombres,
I així i tot, al llindar mateix encara va exigir, sever, que se li tornés el regal.
No li estronca pas Afrodita la ferida al bell minyó,
La qual el senglar li va rapinyar al gràcil cos,
Ni salva la mare immortal l'heroi diví,
Quan ell cau, acomplint el seu destí, davant les portes escees,
Ans surt de la mar amb totes les filles de Nereu
I s'entona llavors una complanta pel fill enaltit.
Guaita: ploren llavors els déus, ploren les deesses totes
Que el que és bell espassi i el que és perfecte mori.
És esplèndid ésser també un plany fúnebre en boca dels estimats,
Car el que és vulgar i comú baixa als inferns en silenci.



sábado, 13 de marzo de 2010

Continuum




Quiero cambiar el tono que estaba tomando este blog en las últimas entradas. La primavera llama a la puerta y habrá que arreglarse para la ocasión. Levantemos este espíritu encogido por el largo e intenso frío y abramos las ventanas. Dejémos que entren el polen y los nuevos murmullos de la vida que quiere despertar del letargo.

Escuchando La Creación de Haydn se disipa la última niebla. Canto a pleno pulmón las arias, los coros... Taraleo los temas de la orquesta mientras acabo algunas tareas por la casa. Me transporto a los montajes con el adorable Cristóbal Soler y la Filharmònica de la UV de hace unos años (Intende voce de Schubert, Ruter's Mass, cuyas partituras hemos desempolvado estas últimas semanas...). Y regreso a La Creación evocando aquel concierto en el Monestir de La Valldigna (mientras afuera se libraba una batalla contra el fuego en un terrible incendio)... ... Y entonces recuerdo este vídeo promocional de Emi con William Christie, grabando esta excelsa obra de Haydn con Les Arts Florissants ... Y ahora recuerdo que los escuché un verano lejano de festival coral en Francia... Pero justo cuando voy a buscarlo recuerdo que ya lo había puesto allà por el mes de junio en otro post, titulado Dia Haydn, donde también citaba a Cristóbal Soler...

Y ya no sé si vale la pena escribir todo esto, porque ésa era la excusa... Hasta que descubro que había otro motivo... La primavera (que vaya motivo más cursi se me ocurre)... Y acto seguido caigo en la cuenta de que los días ya son más largos... Y entonces pienso que, en otras latitudes, tengo amigos que se preparan para el otoño, y que sus horas de sol se empiezan a acortar... Y pensando en ello recuerdo que alguien se asoma por aquí a escuchar mis músicas... Y es entonces cuando crece mi deseo de estar allí y aquí a un tiempo, de que todo fluya, como las estaciones, para que todo acabe formando una única realidad inmutable y contínua, con nosotros navegando, flotando en ella a la deriva hasta que un día lleguemos a puerto, o a algún regazo, o a transformarnos en una nueva materia que seguirá transformándose, viajando en futuras y eternas brisas, vientos o huracanes.

Primavera porteña



Verano porteño



Otoño porteño



Invierno porteño


Astor Piazzola, Las Cuatro Estaciones Porteñas,
Absolu Trio
Piano: Peter v. Wienhardt / Violin: Johannes Brandl / Cello: Nicolas Altstaedt

(Lo siento por Piazzola con su bandoneón y por Gido Kremer con su violín, pero esta virtuosa versión para trio que desafía los límites entre lo clásico y el jazz, me encanta...)

martes, 9 de marzo de 2010

Ausencias

Semana triste en un mes de marzo sembrado de ausencias...




The Briar Wood

The fateful slumber floats and flows

About the tangle of the rose.

But lo the fated hand and heart

To rend the slumberous curse apart.




The Council Chamber

The threat of war, the hope of peace

The Kingdom's peril and increase.

Sleep on, and bide the latter day

When fate shall take her chains away.





The Garden Court

The maiden pleasance of the land

Knoweth no stir of voice or hand,

No cup the sleeping waters fill,

The restless shuttle lieth still.



The Rose Bower

Here lies the hoarded love the key

To all the treasure that shall be.

Come, fated hand, the gift to take

And smite the sleeping world awake.



 (1890)  Edward Coley Burne-Jones (28 August 1833-17 June 1898)
Verse by William Morris (24 March 1834 – 3 October 1896)



Maurice Ravel (Ciboure, Labort, 7 de marzo de 1875 – París, 28 de diciembre de 1937)
Pavane Pour Une Infante Defunte, (Pavane for a Dead Princess), Orchestral Version composed by Ravel in 1910. Conductor: Seiji Ozawa Orchestra: Boston Symphony Orchestra

miércoles, 3 de marzo de 2010

Northern lights



Escuchaba este podcast de Radio Clásica mientras trabajaba y me han entrado ganas de compartirlo... El título del programa "Última luz", y la naturaleza misma de la música volcada en este capítulo (Requiem de Duruflé) me han transportado hacia la aurora boreal...



Hoy ha dejado de llover, pero el día sigue siendo algo gris y frío.
Suena la Elegía para cello de Fauré...



Gabriel Fauré: Elégie in C Minor op. 24 Jacqueline du Pré, cello



Después recalo en su Requiem. Hacía mucho tiempo que no lo escuchaba: ¡está tan cargado de esperanza y es tan elegante y luminoso!



Kings College Chapel Choir Cambridge, 1987, performs Faure's Requiem. Here's the Pieu Jesu and Agnus Dei.



El próximo domingo habrá Requiem de Mozart en Santa María del Mar con el Orfeón... Espero recuperarme de este catarro para poder cantarlo sin sufrir ningún golpe de tos...



Mozart Requiem (Cecilia Bartoli, George Solti, Vienna,1991)


Y de música en música, de lectura en lectura, llega la oscuridad de afuera y me levanto para encender una luz...

domingo, 14 de febrero de 2010

Banda Sonora Vital


Des de la meua infància, al tocadiscs de casa en les lentes vesprades de diumenge amb els pares...; al vell transistor de la iaia durant les insomnes vetllades d'estudi a la València humida i freda d'hivern o la més xafogosa de juliol...; a la ràdio o al reproductor del cotxe, conduint a travers kilòmetres i kilòmetres de carreteres nocturnes...; fins i tot al telèfon, en conferència molt especial des de l'altra banda de l'oceà...


Desenes de retransmissions en directe o en diferit; centenars de reproduccions en vinil, en CD, a Internet o al mp3; amb Svetlanov, Previn, Rattle, Jansons i tants altres; amb la St. Petersburg Philharmonic, la London Symphony, la de NY, Los Ángeles, RTVE o la OBC... i la partitura fac-símil de la Dover als genolls o damunt la taula...


No podria comptar quantes vegades he escoltat / plorat / gaudit / recordat / taralejat / llegit / pensat / evocat / somniat... aquesta 2ª Simfonia en Mi menor Op. 27. Més que música... emoció, lirisme, passió, contrasts... Rachmaninov.

Hi ha musicòlegs i directors que troben ací l'origen de la música per a cinema actual... Realment és la meua banda sonora vital i els qui m'estimen de debó i em conèixen ho saben: expressa tot el que sóc, amb llums i tenebres, amb partides i reencontres, el que veuen els demés, el que hi veig de mi mateix cor endins...


La simfonia sencera és preciosa, però sempre em quedaré amb el seu 3r moviment Adagio: el batec profund dels contrabaixos, sostenint la melodia dels vents i les fustes flotant sobre el seu tempo com l'alé... la puresa de textures instrumentals creuant-se sense frec, la densitat del seu llarguíssim crescendo... i les violes morendo com darreres fulles despreses d'aquest arbre després del vent tempestuós...

Tot i que la reaparició dels temes ja exposats a l'inquietant i a l'hora vitalista darrer 4t moviment Allegro vivace, dota la simfonia de sentit unitari, convertint-la en un univers tancat i perfecte, jo solc detindre el lector del CD en aquest punt, just abans que comence, per poder recuperar-me de l'encís i la melangia de l'Adagio. Així que, podeu fer-ne la prova i prescindir ací també d'aquell moviment final*.

*(Hi ha un solapament del 3r i 4t moviment -tos del públic inclosa- al darrer vídeo, així que podreu constatar millor l'efecte que el contrast de caràcters provoca...)





Sergei Rachmaninov, symphony no.2 in E minor op.27 (I) - Largo - Allegro moderato. Concertgebouw Orchestra - Vladimir Ashkenazy. Recorded in 1981.













Sergei Rachmaninov, symphony no.2 in E minor op.27 (II) Allegro molto; (III) Adagio; (IV) Allegro vivace. NHK Symphony Orchestra conducted by André Previn. Suntory Hall, Tokyo, 2007.

miércoles, 20 de enero de 2010

De la vida i la mort



L'arbre de la vida
(Gustav Klimt, 1909)




Reprenc ací la cita pendent amb Mahler (1860-1911).

Aufersteh' n, ja aufersteh' n
Wirst du, mein Staub, nach kurzer Ruh!

(Ressucitareu, sí, ressucitareu
cendres meues, després de breu repòs!)

Aquest és el text del 5è moviment de la 2ª Simfonia de Gustav Mahler, que dona nom al seu subtítol "Ressurrecció".

Fou l'inici de la nova temporada d'abonament a l'Auditori Nacional de Música, a Madrid. Novament amb Isabel Monar com a pretext (fantàstic pretext...) i molts altres al·icients: l'entranyable Mireia al cap davant del Cor Nacional, el mestre Pons, el benvolgut Jordi al trombó...; i la meua família quasi completa a l'amfiteatre... Tots encisats i excitats per una obra tan genial i única com aquesta, dins un Cicle, amb el qual es commemora el 150 aniversari del naixement del compositor, en 2010, i el centenari de la seua mort, que es complirà en 2011.





La versió que escoltarem aquell diumenge 4 d'octubre fou, de les tres interpretades aquell cap de setmana, la més "autèntica i brillant, la més perfecta i intensa", segons el que els amics intèrprets ens van comentar... Tots acomplirem un íntim desig "pastat" durant molt de temps... Cadascú el seu.


Quan tornàvem a casa, al tren, vam rebre la trista i fatal notícia: Marcel·lí, ens acabava de deixar... per a sempre.

...


...

Us deixe amb la immensitat de la 2ª de Mahler i amb les notes al programa del concert que, tot i ser molt "musicològiques", us acostaran al sentit més profund d'aquesta obra i us ajudaran a gaudir-la amb tota la seua intensitat: Programa de mano. Concierto I. Aniversarios Mahler (en pdf.)

Per a tu, Marce.

Sir Simon Rattle's farewell concert with the CBSO, which he led for 18 years.
Anne Sofie von Otter, mezzo-soprano and Hillevi Martinpelto, soprano.

August 30, 1998
Symphony Hall, Birmingham, England














































































miércoles, 23 de diciembre de 2009

domingo, 20 de diciembre de 2009

Música y Navidad


Un año más viajando y disfrutando con el Día Especial de la Navidad con conexiones en directo de la UER (Unión Europea de Radiodifusión). En Radio Clásica, RNE, por supuesto.

11.05 Transmisión directa desde la Sala Municipal de Acharnon (Atenas).


VARGOGLIS: Suite pastoral para orquesta de cuerda. CORELLI: Concerto grosso en Sol menor, Op. 6 nº 8 “Fatto per la notte di Natale”. BUXTEHUDE: Das neugeborne Kindelein BuxWV13. Heut triumphieret Gottes Sohn BuxWV43. Coro del Arts Studio Marsyas, Orq. de Cámara de la Asociación Independiente para el Desarrollo Musical. Dir.: N. Kariotis.

12.00 Transmisión directa desde el Germanischen National Museum de Nuremberg.


ROSENMÜLLER: Es waren Hirten auf dem Felde bei den Herden. Aeterne Deus. Herr, Komm hinab. Das ist meine Freude. Jauchzet Gott alle Land. O. Vermeulen (sop.), Lautten Compagney, Berlín, Capella Angelica. Dir.: W. Kortschner.

13.00 Transmisión directa desde la Radiokulturhaus de Viena.


SCHMIDT: Preludio en Re mayor “Halleluja”. MOZART: Adagio y fuga en Do menor, KV. 546. ALBRECHTSBERGER: Introducción y fuga, para piano a 4 manos. SCHMIDT: Preludio para órgano en La mayor “Pastoral de Navidad”. MOZART: Sonata de iglesia en Do mayor, KV. 336. HAYDN: Piezas para reloj mecánico. SCHMIDT: Quinteto nº 2 en Si bemol mayor para piano, clarinete, violín y violonchelo. Fuga en Re mayor. R. Lehrbaumer (org., p.), L. Nocchiero (p.), A. Pellegrini (cl.), String Quartet.

14.05 Transmisión directa desde la Iglesia de Kallio de Helsinki.


HÄNDEL: El triunfo del tiempo y de la verdad: Obertura (frag.). Aria “Mortals think, that time is sleeping”. HAYDN: Las siete últimas palabras de Nuestro Redentor en la Cruz: Terremoto. HÄNDEL: El triunfo del tiempo y de la verdad: Aria “Strengthen us, oh Time”. El triunfo del tiempo y del desengaño: Aria “Tu giurasti di mai non lasciarmi”. El triundo del tiempo y la verdad: Aria “Thus to ground”. HAYDN: Missa Brevis: “Dona nobis pacem”. HÄNDEL: El triunfo del tiempo y de la verdad: Aria “Guardian Angels” Obertura (frag.). T. Lampela (contraneror), T. Lindberg (sop.), The Sixth Floor Orchestra. Dir.: T. Hannikainen.

15.00 Transmisión directa desde la Iglesia de San Nicolás de Tallín en Estonia.


MÄGI: En nochebuena. GABRIELI: Jubitale Deo. SISASK: Oración de Navidad. ELGAR: Ave verum. TRADICIONAL: Suite de melodías tradicionales navideñas. BACH: Oratorio de Navidad, BWV. 248. Aria “Bereite Dich Zion”. TUBIN: Ave María. LINKOLA: Suite de villancicos ingleses. TRADICIONAL (arr. R. Sund) : Quelle est cette odeur agréable. (Arr. H. Weiner) Kommet, ihr Hirten. SINK: Padre nuestro. H. Lokuta (mez.), M. Vaht (campanas, triángulo), K. Keel (tpa.), P. Aidulo (org.), M. Lobe (bar.), Coro de Hombres Nacional de Estonia. Dir.: A. Soots.

16.00 Transmisión directa desde la Casa de la Radio Nacional Búlgara de Sofía.


PIERPONT (Arr. Hristo Iotzov): Improvisación de Navidad. STUPEL: Canción (de la película “Mi padre el pintor”). ANDREEV: Koledari a 5/4. NEDYALKOV: Canción de invierno. El viento juega con los copos de nieve. PAGANO: Mi papá. KAZASYAN: El duende está enfermo. Descontento. DENEV: Tra-la-la. KARAGIOZOV: Un beso celestial. MILADINOV: La primera Navidad. COOTS: Santa Claus llega al pueblo. DENEV: Una oración. MARKS: Rudolf, el reno de la nariz roja. ILIEV: Debe ser Santa Claus. Conjunto Vocal Radiokids, Big Band de la Radio Nacional Búlgara. Dir.: Y. Miladinov.

17.00 Transmisión directa desde la Clementinum de Praga.


Música navideña de los Archivos de kromeriz. Ensemble Inégal. Dir.: A. Viktoria.

18.00 Transmisión directa desde el Herkulessaal de Munich.


ARVO PÄRT: Dos canciones de cuna de Navidad. SAINT-SAËNS: Oratorio de Navidad, Op. 12. S. Saturova, A. Peebo, S. Mathey, E. Crossley-Mercer, M. Hanft (org.), Coro de la Radio de Baviera, Orq. de la Radio de Baviera. Dir.: T. Kaljuste.

19.05 Transmisión directa desde la Sala Lutoslawski de la Radio Polaca de Varsovia.


DESPREZ: Praeter rerum seriem. LUIS DE VICTORIA: O magnum mysterium. TALLIS: Videte miraculum. LUIS DE VICTORIA: Ave María. DI LASSO: Omnes de Saba venient. ZIELENSKI: Magnificat. Subtilior Ensemble. Dir.: P. Zawistowski.

20.00 Transmisión directa desde el Berwaldhallen de Estocolmo.


Canciones tradicionales nórdicas y arreglos sobre folklore y músicas del mundo.HERNTH-GRIPPE: Ven Lucía, ven. COTTRAU (arr. Jan Ake Hillerud): Santa Lucía. CEDERBERG-ORRETEG: Canción de la sirvienta. MÜNTZING (arr. D. Wikander): Canción de Lucía. TRADICIONAL: El cielo estrellado. Canción de San Esteban. La Estrella de Belén. Canción de Lucía de Dalsland. HAMMARSTRÖM: Santa Lucía. A. Möller (voz e instrumentos), L. Willemark (voz e instrumentos), Coros de la Escuela de Música de Nacka.

21.00 Transmisión directa desde el National Concert Hall de Dublín.


RIMSKY-KORSAKOV: La doncella de las nieves: Danza de los Saltimbanquis. WARLOCK: La colina de Belén. BACH: Oratorio de Navidad, BWV. 248 (aria). GRIEG: 2 lieder. TRADICIONAL: Villancico. CHAIKOVSKY: La bella durmiente, Op. 66 (selec.). V. Massey (mez.), Coro de Niños de la RTE, Orq. Sinf. de la RTE. Dir.: G. Maloney.

22.00 Transmisión directa desde la Iglesia de San Andrés y San Pablo de Montreal.


J. Oldengarm (org.), Coro de la Iglesia de San Andrés y San Pablo, Conjunto de Metal. Dir.: J. M. Malouf.

23.00 Transmisión directa.


Concierto de música folk, organizado por el grupo de “Música Folk” de la UER.

jueves, 17 de diciembre de 2009

Història d'un pijama




Fa dos estius vaig oblidar el meu pijama a l'hotel de Sant Petersburg. Es va quedar baix el coixí... No era la primera vegada: tinc un camisó d'estiu, de cotó blanc amb les vores calades, a Pisa, i un pijama violeta de felpa, amb flors silvestres brodades a les butjaques, a Londres. Malhauradament, ja no els podré recuperar mai més. Tampoc el pijama de Sant Petersburg...


Durant el vol a Moscou vaig maleir les presses amb què havia fet la maleta eixe darrer dia... Aquell era un pijama molt especial, amb dibuixos d'Antoine de Saint-Exupéry, extrets de la seua obra Le Petit Prince. A la samarreta, el Petit Príncep volava amb un feix d'aus blanques cap a un sol diminut... El pantaló tenia un blau fosc, intens, on flotaven planetes i estels, i el mateix personatge protagonista d'aquesta història, cap per amunt, cap per avall, rodant en totes direccions.

Aquell pijama tan bonic, tan dolç i comfortable, m'havia acompanyat a tants indrets, reals i imaginaris: Ainielle, Gyomaendrod, Shangai, Puwei, París...; a anònimes platges, sobre els núvols, a habitacions d'hotel.... De vegades, el portava, fins i tot, en els meus somnis... I ara, qui sap "on" o, el que és més inquietant, "amb qui" dorm des d'aquell estiu...



La passada setmana vaig haver d'anar a comprar-me un pijama nou. No buscava cap pijama en especial. Tant em feia si de cotó o afelpat, blanc o blau, de tela o de punt... Sols necessitava un pijama, amb el qual anar còmoda al llit o estirar-me al sofà els caps de setmana, després d'una dutxa recomfortant...

Us semblarà un fet sense cap interés ni consistència, ingenu i fins i tot avorrit, però allà va ser que vaig trobar el millor pijama que mai no haguera pogut imaginar: un pijama de cotó, amb mil ratlles violeta... i el Petit Príncep, i la boa que s'ha empassat un elefant, i el feix d'ocells salvatges, i el borreguet, i els planetes i estels daurats... Un reencontre que em redimeix dels meus oblits passats. Una nova aposta amb el futur. Aniré amb molt de compte: no vull perdre cap altre pijama. Hi ha massa intimitat abocada en ells...

...

Però eixe no és el final de la història. Ja que heu arribat fins el desenllaç provisional d'un article aparentment intrascendent, ara, des d'aquest punt, el Petit Príncep us portarà de la mà a un altre assumpte molt més seriós i important que té a veure amb el nostre planeta.



El famós personatge d'A. de Saint-Exupéry s'ha convertit en ambaixador del creixement sostenible. (Visiteu Cool Planet 2009 : http://www.coolplanet2009.fr/ ). Doncs bé, com sabeu, a Coopenhague està a punt d'acabar una setmana de conferències i mobilitzacions al voltant del canvi climàtic. Tot i que les expectatives no eren gens prometedores, el fracàs de la cimera n'és ja un fet. Som molts els qui ens sentim decebuts i indignats, una vegada més, per la manca de sensibilitat i compromís dels polítics de tot arreu. Però cada vegada en som més els qui creiem que els xicotets gestos quotidians poden canviar el món, l'únic món que tenim i que volem deixar als nostres fills.

Així que acabe aquesta història convidant-vos a rellegir El Petit Príncep* per fer-ne una nova lectura:


« C'est une question de discipline, me disait plus tard le petit prince. Quand on a terminé sa toilette du matin, il faut faire soigneusement la toilette de la planète. Il faut s'astreindre régulièrement à arracher les baobabs dès qu'on les distingue d'avec les rosiers auxquels ils ressemblent beaucoup quand ils sont très jeunes. C'est un travail très ennuyeux, mais très facile. »


- És una questió de disciplina - em deia més tard el petit príncep -. Al matí, quan has acabat d'arreglar-te, has d'arreglar amb compte el planeta. T'has d'obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers, amb els quals s'assemblen molt quan són molt joves. És una feina molt pesada, però molt fàcil. -



(*) Fent clik a l'enllaç, entrareu a un blog increïble on trobar moltes traduccions de l'obra a distintes llengües del món... juntament amb entrades i etiquetes sobre altres autors, pintors, cinema... La llengua no n'es massa problema, tot i que -perdoneu la meua ignorància- em sembla que el blog està escrit en txec.)
(**) (Fent clik a la següent image, entrareu al web oficial de Le Petit Prince)



lunes, 14 de diciembre de 2009

Negre/Blanc - Fosca/Llum




Aquest matí, abans de posar-me a treballar, m'he trobat el correu d'un bon amic, qui m'envia l'enllaç a l'entrevista a Carme Calvo que ahir va publicar el diari Levante (aquesta artista valenciana rebrà, proper dijous, la Medalla de Sant Carles de la Facultat de Belles Arts en reconeixement a la seua trajectòria).

La qüestió és que després m'ha vingut a la memòria una imatge seua que podria il·lustrar aquest cap de setmana... I se m'ha acudit compartir-la. És la que encapçala aquest post. Vegeu-ne el perquè.

El dia de Santa Llúcia, 13 de desembre, es celebra a Banyeres la festa del gremi paperer, amb clavaris i clavarieses ataviats amb indumentària de festa major: homes amb barret i capa negra; dónes amb pinta i mantellina de blonda. Rigorós negre enmig d'un gèlid i boirós cap de setmana, que anit va acabar amb les primeres volves de neu. Hui és blanc a tot arreu i no hi ha escola.


... ... ... ... ... ...





Un altre contrast del cap de setmana: anit vam sopar amb espelmes enmig de la fosca (problemes amb "Iber-Trola"); just quan el calendari marca la fi de les nits llargues i comença a estirar-se el dia... "A Santa Llúcia, un pas de puça". Amb aquesta festa assenyalem el solstici d'hivern. Irònicament, vam haver d'acomiadar a les fosques el dia en què es commemora a la patrona dels cecs (o advocada de la vista....), la Santa Llúcia portadora de llum...

Tanmateix, aquesta circumstància ens va regalar una nit sense tele. Els explicava així a les meues filles la festa que fan a països nòrdics de tradició luterana i protestant com Suècia o Finlàndia: xiquetes vestides de blanc amb corones d'espelmes i xiquets amb estels, cantant en processó enmig la fosca per cases, escoles, oficines, hospitals... (alguns guardonats a premi Nobel s'han despertat sorpresos i meravellats per aquestes veus infantils recorrent els corredors de l'hotel...). Els xiquets es presenten davant mestres d'escola, jutges i polítics per a desitjar-los sort i que siguen justos en la seua feina...

Em comforta que es celebre aquest desig... Tant de bo s'acomplisca!